Situació
Interior del temple, que conserva l’arrencada de les pilastres que suportaven els arcs torals, avui desapareguts.
ECSA - J. Giralt
Les restes d’aquesta església es troben cap al NW del terme municipal d’Alòs de Balaguer.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG264445.
Seguint la pista que porta d’Alòs a la Maçana es troba, a 2 km del poble, la cruïlla la Maçana-Sant Mamet. Per la pista de l’esquerra, que és la bona, a 2, 8 km hi ha l’església de Santa Maria de la Nou.
Història
No es té cap notícia directa sobre aquest edifici. Tenim tan sols una notícia tardana, de l’any 1334, en què consta que “la Nou” forma part del marquesat de Camarasa, en propietat de la segona esposa del rei Alfons el Benigne, Elionor de Castella, com a dotació del seu fill Ferran.
Església
Planta de l’església.
C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt
L’església de Sant Martí o Santa Maria de la Nou és un senzill edifici d’una nau amb un absis semicircular obert a llevant. La nau és coberta amb volta de canó de perfil apuntat i segurament era reforçada per dos arcs torals, dels quals només resten les pilastres que els suportaven, i l’arc presbiteral, també apuntat. L’absis és cobert, en canvi, per una volta de quart d’esfera semicircular. Adossada a les parets de la nau corre una banqueta que s’uneix a l’esgraó d’accés a l’absis. Només es conserva una finestra d’una sola esqueixada a la façana S i que tant a l’interior com a l’exterior forma una estreta obertura rectangular marcada per una llinda horitzontal i dos brancals monolítics.
La porta d’accés devia ésser situada als peus de la nau, a ponent, on precisament s’ha desplomat un fragment de mur d’uns 2 m. L’edifici presenta murs força gruixuts amb el parament construït a base de carreus de calcària mitjans i regulars, amb algunes filades de blocs irregulars. Tota la construcció es recolza en grans blocs tallats d’aglomerat quaternari com a fonamentació i base per a anivellar el terreny sobre el qual s’aixeca. La coberta, molt malmesa, era de lloses planes. La volta és feta amb carreus col·locats a plec de llibre i pel seu perfil es pot considerar una obra del segle XII.
Bibliografia
- Fité, 1985, pàg. 240