Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Augusto Céspedes
Literatura
Novel·lista bolivià.
Cofundador del Movimiento Nacional Revolucionario, la seva narrativa constitueix un retrat àgil i directe de la història boliviana del s XX La seva obra més destacada són les narracions sobre la guerra del Chaco recollides a Sangre de mestizos 1936 En Metal del diablo 1946 narra la vida d’un magnat de l’estany, inspirant-se en la figura d’A Patiño, i en El dictador suicida 1956 novellà la història de Bolívia del 1900 al 1940 Altres obres són El presidente colgado 1966, Salamanca o el metafísico del fracaso 1973, Crónicas heroicas de una guerra estúpida 1975 i Las dos queridas del…
Felip Sánchez Babot
Natació
Nedador i metge conegut com Pipe.
Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Practicà diversos esports i especialment la natació Fou campió de fons de les terres gironines i el 1944, en guanyar la primera travessia de l’estany de Banyoles, s’aficionà a les curses de llarga distància en aigües obertes Els anys cinquanta participà en tot tipus de travessies les que s’organitzaven al llarg del litoral català, golf de Roses inclòs, i les que havien assolit un cert renom internacional, com és el cas dels estrets de Gibraltar, del Bòsfor i dels Dardanels L’Ajuntament de Girona li atorgà la medalla d’or de la…
Anna Valderas Barranco

Anna Valderas Barranco
ARXIU A. VALDERAS
Rem
Palista.
Membre del Club Natació Banyoles, practicà tant l’especialitat de velocitat com la de fons en aigües tranquilles Aconseguí diversos títols en competicions d’àmbit català, tant en K1 com per equips En alguna ocasió guanyà la mitja marató de piragüisme de l’estany de Banyoles i fou medalla de plata al biatló de la Raó 2013 Participà amb la selecció catalana de piragüisme en els Jocs Nàutics Atlàntics 2008 També fou vocal de la secció de piragüisme del CN Banyoles 2002-04 i collaborà en l’organització del Campionat del Món de piragüisme 2010 i de la Copa del Món de triatló de…
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà del Terri…
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa, dedicada a Santa Maria, dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…
Tocantins
Divisió administrativa
Estat del Brasil.
La capital és Palmas do Tocantins 24 261 h est 1991 Situat a l’altiplà brasiler, és recorregut, de S a N, pels rius Tocantins i l’Araguaia, que delimita la frontera oest amb els estats de Mato Grosso i Pará Llevat de l’extrem nord, el clima és subtropical, amb poques variacions estacionals És cobert d’una vegetació de sabana arbrada i també de bosc La població és majoritàriament mestissa i la densitat és baixa 3,6 h/km 2 el 1995 Hi ha jaciments de bauxita, or i estany Les ciutats més importants són Araguaína i Gurupi Tocantins fou creat el 1988 en segregar la porció septentrional…
els Camps Elisis
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1853, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús…
Arinsal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1.467 m d’altitud a l’esquerra del riu d’Arinsal.
És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic-de-Sòç pel port d’Arinsal , a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino L’ estació d’esquí d’Arinsal , molt ben equipada, ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció W-E des del pic de port Vell
port del Fangar

Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
Kyūshū
Illa
Illa del Japó, la més meridional de l’arxipèlag nipó, la tercera en extensió i la segona en població.
És una de les illes més densament poblades del Japó 318,6 h/km 2 1995 El relleu és muntanyós, amb altituds que superen els 1 500 m de mitjana, i la costa és retallada Els volcans en activitat són l’Aso 1 593 m i el Sakurajima 1 140 m El clima és suau, influït pels monsons, i la vegetació, de tipus tropical L’agricultura, localitzada al litoral i a les valls interiors, es basa en l’arròs, l’ordi i el te La pesca és molt activa, sobretot al NW, on també hi ha jaciments de carbó, i de mineral coure, ferro, estany i argent La indústria es concentra a les ciutats de Sasebo, Kitakyūshū…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina