Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
Pell i annexos en la vellesa
La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…
Sant Pere d’Escunyau

Vista de l'església de Sant Pere d'Escunyau
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble d’Escunyau (Viella, Vall d’Aran), situada al S del nucli.
L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és…
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà
rodet
Tecnologia
Oficis manuals
Cilindre de fusta, de cartó, metàl·lic, etc, amb un forat central que permet d’introduir-hi una ànima, especialment si és proveït de valones o volanderes als extrems, entorn del qual hom enrotlla o és enrotllat fil, filferro, paper o d’altres matèries flexibles.
plana
Oficis manuals
Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, amb un dels extrems del ferro acabat en una superfície plana i l’altre extrem en una cabota sobre la qual hom pica amb el martell per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades.
falleba
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barreta de ferro cilíndrica que hom col·loca en una porta, un finestró, etc, de manera que pugui girar al voltant del seu eix longitudinal per tal que els seus extrems, colzats, s’introdueixin en uns forats, unes anelles, etc, del bastiment o se’n desprenguin.
A l’indret més a mà, hi va unida una balda per a fer-la girar La falleba serveix per a mantenir tancada la porta, la finestra, etc
corredora
Tecnologia
Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d’una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l’admissió del vapor al cilindre per un dels seus extrems i la sortida del vapor expandit per l’altre, o inversament.
aurica
Transports
Vela de ganivet que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues (el pic i la botavara) relligades al pal per llurs extrems del davant a l’entorn dels quals poden girar.
És molt adequada per a navegar cenyint, però molt poc per a fer-ho amb vent de popa Les seves quatre vores són el caient de proa, que és la del davant i s’enverga al pal, el gràtil, que és la de dalt i s’enverga al pic, gràtil d’escota, que és la de baix i s’enverga a la botavara, i la baluma, que és la del darrere i no s’enverga enlloc
santanell
Oficis manuals
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen essencialment en dos regles articulats per un de llurs extrems o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.
Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina