Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
José Padilla Sánchez
Música
Compositor i director andalús.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà al Conservatori de Madrid amb José Rivera i Pedro Fontanilla Més tard, entre el 1930 i el 1934, amplià coneixements d’harmonia i composició a Itàlia Com a compositor, s’especialitzà en música teatral, cançons i cuplets, que estrenà amb gran èxit i que foren interpretats, entre d’altres, per cantants com Raquel Meller, Concha Piquer, Celia Gámez, Mistinguett, Josephine Baker o Maurice Chevalier Entre la seva nombrosa producció destaquen les sarsueles La bien amada -que incloïa el pasdoble Valencia , de fama universal-, Sol de…
Iván Corrales Gordo
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Arribà a les categories inferiors del Joventut de Badalona provinent del CB Sant Adrià Després de dues temporades amb el CB Sant Josep de Badalona, debutà l’any 1993 com a base del primer equip de la Penya Entre el 1994 i el 1996 jugà a la Lliga EBA amb el Fuenlabrada Retornà al Joventut el 1996, on jugà tres temporades més Posteriorment, inicià un pelegrinatge per diferents equips Caja San Fernando de Sevilla 1999-2001, Alerta Cantabria Lobos 2001-02, Air Avelino italià 2002-03, Tau Vitoria i Tenerife Baloncesto 2003-04, CB Valladolid 2004-08, Auto Cid de Burgos 2008-10, ja a la…
José Antonio Camacho Alfaro
Futbol
Futbolista i entrenador.
Estigué vinculat al futbol català en dirigir l’Espanyol en dues etapes Fou jugador del Real Madrid 1974-89 Com a entrenador, començà a la banqueta del Rayo Vallecano 1992-93 i fitxà per l’Espanyol la temporada següent L’equip blanc-i-blau estava a segona i amb Camacho retornà a primera Romangué al capdavant de l’Espanyol fins la campanya 1995-96 Tot seguit passà al Sevilla i la temporada 1997-98 tornà a l’Espanyol Al juny del 1998 fitxà pel Real Madrid, però al cap de vint dies deixà el càrrec Al setembre del mateix any fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que mantingué…
chancillería
Història del dret
Òrgan col·legiat del regne de Castella per a l’administració de la justícia, amb caràcter d’instància suprema i inapel·lable, sorgit el 1387 com a reorganització de l’organisme instaurat el 1371 per Enric II amb el nom d’audiència.
Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el…
Ramon Calduch i Gimeno
Música
Cantant.
El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys enregistrà una…
Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya
Història
Organisme autònom que regí, de fet, el Principat de Catalunya (1808-12) durant la guerra del Francès.
El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior Lleida, 18 de juny de 1808 Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta Domingo Traggia, marquès d’El Palacio i li confià la direcció de la guerra imposà tributs i aixecà…
Francesc Xavier Miquel i Rosell
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Eclesiàstic i arxiver.
Cursà estudis eclesiàstics El 1926 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà en diverses biblioteques, entre d’altres a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l’Archivo General de Indias de Sevilla 1927-30 El 1930 ingressà al Registre de la Propietat Intellectual de Barcelona Publicà diversos inventaris de biblioteques i arxius, especialment els catàlegs de manuscrits patrístics, bíblics, litúrgics i hagiogràfics de la Universitat de Barcelona Entre d’altres, es poden esmentar Butlles d’Alexandre III inèdites 1935, Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès…
,
Theodor Reding
Història
Militar
Militar suís.
Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn juliol del 1808, on tingué una part decisiva en la victòria Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars o de Cardedeu, desembre del 1808, juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després El seu…
Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera
Història
Governador de Catalunya.
Fill gran de Joan de Llupià i de Saragossa Fou alcaid del Castellet de Perpinyà, i després portantveus del seu pare com a procurador reial de Rosselló i Cerdanya 1636 Lluità contra els francesos al Rosselló comandant un terç, i es destacà en el setge de Salses 1639 El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, fou detingut per sospites d’avinença amb els francesos, però lluità al costat de les tropes de Felip IV de Castella i ocupà Agramunt 1644 Acabada la guerra, fou governador de Catalunya El 1653 li foren confiscats els béns del Rosselló, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’…
Dídac Ribas i Mujal
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina