Resultats de la cerca
Es mostren 2346 resultats
Emili Fontbona i Ventosa
Escultura
Escultor, germà de Josep i deixeble d’Eduard Pagès i, sobretot, d’Eusebi Arnau.
Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, i s’integrà al grup d’El rovell de l’Ou, on esdevingué amic íntim de Xavier Nogués El 1899, amb Pidelaserra i Ysern, anà a París, on tractà Manolo i Picasso, el qual, després, a Barcelona 1902, s’inicià com a escultor a casa seva S'integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que collaborà amb Gaudí en la decoració de la Sagrada Família, tasca que deixà per incompatibilitat de criteris amb l’arquitecte La seva obra partí de les formes modernistes, que aviat rebutjà per seguir un estil propi —insòlit en…
Vicent Blasco i Garcia
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit.
El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president…
Vicente Leñero Otero
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista mexicà.
Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978, El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…
Ricard Roda
Música
Saxofonista.
Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un…
Oriol Tuñí i Vancells
Bíblia
Religiós i biblista.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 i el 1988 fou elegit superior provincial dels jesuïtes de Catalunya Es llicencià 1968 en teologia al Heythrop College d’Oxon Gran Bretanya i doctorà 1971 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i des de l’any 2000 degà de la Facultat de Teologia de Catalunya És autor de La verdad os hará libres Juan 8,32 1973, que fou la seva tesi doctoral, El testimoniatge de l’evangeli de Joan 1980, Jesús y el evangelio en la comunidad joànica 1987, Jesús en…
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Institució constituïda el 1850 com a Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona
.
Declarada reial el 1929, més tard la seva actuació fou ampliada a tot el Principat Amb seu a l’edifici de la Llotja de Barcelona, té com a objectius principals la investigació, l’orientació i la difusió en matèria d’art i la conservació del patrimoni artístic del país És integrada per 36 membres numeraris i dirigida per una junta de govern Els acadèmics són elegits entre artistes destacats, estudiosos de l’art i persones que han sobresortit per llur mecenatge Un gran nombre de les figures més representatives de la cultura catalana n'han estat membres Damià Campeny, Martí Alsina, Antoni Rubió…
Francesc Sardà i Làdico

Francesc Sardà i Làdico
© Arxiu de Revistes Catalanes Antigues-Biblioteca de Catalunya / Fotogràf: Pau Audouard i Deglaire
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…
Miquel Ortega i Pujol
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor.
Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una…
Luxemburg 2013
Estat
El 10 de juliol, el primer ministre Jean-Claude Juncker es va veure obligat a convocar eleccions anticipades després que el partit socialdemòcrata li retirés el seu suport arran de les investigacions sobre la implicació dels serveis secrets luxemburguesos en escoltes illegals a polítics i al gran duc Henri, en xantatges i en nombroses activitats clandestines sense control Les eleccions legislatives es van celebrar el 20 d’octubre i, tot i la victòria del partit democratacristià de Juncker amb el 33% dels vots i 23 escons, l’aliança entre els liberals del Partit Democràtic DP, els…
Enric Benavent i Vidal

Enric Benavent i Vidal
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del collegi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina