Resultats de la cerca

Les seves sals s’empren en medicina com a antisifilític

S’inicià en la competició l’any 1989 amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, amb la qual aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya de clubs 2004

La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…

El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren indispensables per a…

N'hi ha a l’aigua de mar i en moltes aigües minerals purgants En la forma heptahidratada constitueix l' epsomita Amb els sulfats alcalins i el sulfat amònic forma sulfats dobles que cristallitzen amb sis molècules d’aigua M I 2 MgSO 4 2 6H 2 O És emprat en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic

La sodificació sol implicar una dispersió dels colloides del sòl, cosa que té com a conseqüència una pèrdua de la seva estructura i per tant una disminució de la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i de circulació d’aire i d’aigua L’any 1954, LARichard i collaboradors del Salinity Laboratory de Riverside Califòrnia establiren els fonaments teòrics per al tractament d’aquests tipus de sòls

Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles

Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició