Resultats de la cerca
Es mostren 3831 resultats
La dansa
La dansa és una de les arts més antigues i, probablement, una de les de més abast universal, tal com queda reflectit en aquest mapa, en el qual hi ha referències de gairebé tots els indrets Juntament amb la música, constitueix l’inici de les manifestacions artístiques humanes Ballaven els pobles primitius i ballen els pobles més evolucionats trobem danses tradicionals o folklòriques danses cerimonials, religioses o laiques danses sòbries o espectaculars, individuals o de conjunt Sobre els seus orígens hi ha diverses teories Per a uns, l’aparició de la dansa respon a l’instint de conservació…
anàlisi del discurs
Lingüística i sociolingüística
Camp d’estudi que s’ocupa del text i la parla des de totes les perspectives, i que es proposa produir descripcions explícites i sistemàtiques d’unitats del discurs.
Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot parlar d’una…
encefalopatia hepàtica
Medicina
Complicació de la cirrosi amb hipertensió portal.
L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge La concentració…
metralladora

Metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament entorn d’un eix…
model OSI
Electrònica i informàtica
Model internacional de referència per a la interconnexió de sistemes teleinformàtics heterogenis.
Establert per l’ISO, a partir d’un estudi començat el 1977, respongué a la necessitat de regular la proliferació de solucions tècniques, sovint incompatibles les unes amb les altres, i d’afavorir l’aparició de sistemes heterogenis oberts, és a dir, capaços d’establir comunicació mútua El model proposa de delimitar en set nivells o capes els diversos elements i funcions, relatius al maquinari i al programari, que intervenen en una comunicació teleinformàtica, i defineix també un conjunt simple de relacions entre els diferents nivells Les set capes o nivells són primera, la física s’ocupa d’…
pesantor
Astronomia
Física
Atracció d’un cos per la massa d’un astre a causa de la gravitació.
En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que qualsevol dels…
oboè d’amor
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble pertanyent a la família de l'oboè.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià fou utilitzada en el Barroc per a definir instruments de so…
Castell de Casterner de Noals (Montanui)
Art romànic
El castell de Casterner es troba a l’entrada de la vall de Senyiu o de Castanesa, damunt l’espadat de la serra que al llarg dels segles ha serrat la Valira per la banda dreta 1 044 m El seu terme és documentat ja l’any 979 amb relació a una terra alaonesa situada al lloc dit Espeldare , que s’identifica amb Espollà Consta també en altres diplomes d’aquest segle i del següent, especialment com a termenal de migjorn de la vall de la Valira o de Senyiu 986, 1024, 1044 Igual que la resta de la vall, al segle XI passà al domini dels comtes del Pallars Jussà Poc després Duran Ramon seria el primer…
Alfons Figueras i Fontanals
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Es dedicà i s’especialitzà en historietes i humorisme gràfic Collaborà al TBO 1938, El Gato Negro , amb les Aventures de Buster Keaton i Aventures de Charlot i a Chispa Aviat s’orientà vers l’humor de l’absurd i els acudits fantàstics i de terror, amb la finalitat d’atreure un públic adult Creà els personatges de Topolino i Franciskostein per la revista Mata Ratos , i també Super Manolo , Aspirino i Colodión , etc Féu d’animador al curtmetratge El torero tarumba , realitzat per Salvador Mestres Cridat pel realitzador Àngel Puig-Miquel, el 1953 s’establí a Caracas, on treballà com a animador…
Diario de Valencia
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el juliol del 1790 i el maig del 1835.
Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina