Resultats de la cerca

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la…

Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…

Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv 1921-41 i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia 1945-49 i 1956-63 Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity Berkeley, University of California Press, 1986 Ingarden, interessat especialment per l’…

Nét de R Chapí, es formà al Conservatori de Madrid entre els anys 1928 i 1936 i estudià piano amb Emilio Quintero i harmonia i composició amb Conrado del Campo El 1936 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de Madrid Des de ben aviat sentí un gran interès pel folklore musical castellà i el 1936 fundà el quartet de veus masculines Castilla, amb el qual es dedicà a la interpretació i divulgació de la música popular castellana Després de la Guerra Civil anà a França i més tard s’establí a la República Dominicana, on dirigí algunes formacions orquestrals, com ara l’…

Religiós caputxí, adoptà el nom d’ Andreu de Palma Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona 1914 i, després, ingressà a l’orde dels caputxins 1915 i fou ordenat de sacerdot Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona Proper al catalanisme signà el Manifest del 1936, es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma 1952 Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i en l’estudi, crítica i …

La seva mare era professora de piano al Liceu de Música d’Amsterdam i el seu oncle matern, que l’introduí en l’estudi de la flauta de bec, era amic dels compositors Paul Hindemith, Darius Milhaud i Francis Poulenc De jove se sentí atret pel jazz i pel clarinet, instrument que estudià, juntament amb la flauta, al Liceu de Música d’Amsterdam El 1946 feu el seu debut Fou un dels pioners a Holanda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics L’any 1963 fundà el conjunt Syntagma Musicum, que destacà per les seves interpretacions de música medieval i renaixentista…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Barcelona, Brusselles, Stuttgart i Madrid Durant la seva estada a Brusselles formà part de l’Orquestra Simfònica i la de Cambra de la Ràdio-Televisió Belga Entre el 1979 i el 1983 fou violista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, càrrec que abandonà per dirigir l’Escola de Música de Tàrrega El 1986 fundà l’Orquestra de Cambra Catalana OCC, amb la qual ha realitzat nombrosos concerts arreu d’Europa, a més del Líban i Tunísia Ha estat titular de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, i convidat a…

Començà els seus estudis de violí a cinc anys i fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A catorze anys fou guardonat amb el Premi Internacional de Violí N Paganini de Gènova, al Concurs Long-Thibaud de violí i piano de París i al Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya de Munic Debutà al London Festival Hall el 1961 sota la direcció de Lorin Maazel i s’establí a Londres El 1971 tocà per primera vegada als Estats Units, amb l’Orquestra Simfònica de Chicago, sota la direcció de G Solti És considerat un gran intèrpret de l’obra de Béla…

Es graduà al Conservatori de París, amb un primer premi, el 1896 Durant algun temps es guanyà la vida tocant en un cafè fins que Édouard Colonne el descobrí i el contractà per a l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, amb la qual obtingué els seus primers èxits com a solista La seva fama es consolidà després de la primera gira que aquesta formació dugué a terme pels EUA la temporada 1903-04 Thibaud fou un excellent intèrpret de música de cambra, i tocà sovint en trio amb Pau Casals i Alfred Cortot Aquest trio participà, els anys 1922 i 1923, en els cicles organitzats per l’Associació de…

Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet…