Resultats de la cerca

L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és documentada per primera vegada el 15 de…

El falcó pelegrí Falco peregrinus és el falcó per excellència, el que simbolitza la rapidesa i l’efectivitat de l’ocell depredador i ha estat emprat en falconeria, per aquestes virtuts És característica la forma punxeguda de les seves ales en vol i el contrast de color entre el mantell i el pit, clar i tacat característicament, que mostra l’exemplar fotografiat prop de Barcelona Oriol Alamany El falcó o esparver blau, tot i ésser força escàs a centreeuropa, on les poblacions es van refent dels greus estralls dels pesticides organoclorats, és un ocell encara freqüent als Països Catalans Al…

L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…

Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…

Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m

Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d’aigua carbònica i petits afloraments volcànics És una via de penetració del litoral cap a la depressió prelitoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro o Ridaura La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro o de la vall d’Aro , a l’extrem septentrional de la qual sorgí, gràcies al turisme, la població de Platja d’Aro La vall és dividida entre els termes municipals de Castell d’Aro, Platja d’Aro i…