Falcó pelegrí

Falco peregrinus (nc.)

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és el falcó per excel·lència, el que simbolitza la rapidesa i l’efectivitat de l’ocell depredador i ha estat emprat en falconeria, per aquestes virtuts. És característica la forma punxeguda de les seves ales en vol i el contrast de color entre el mantell i el pit, clar i tacat característicament, que mostra l’exemplar fotografiat prop de Barcelona.

Oriol Alamany.

El falcó o esparver blau, tot i ésser força escàs a centreeuropa, on les poblacions es van refent dels greus estralls dels pesticides organoclorats, és un ocell encara freqüent als Països Catalans. Al nostre territori és una espècie sedentària, cosa que no vol dir que les parelles que es troben als Pirineus no abandonin per uns mesos l’àrea de nidificació, a causa dels rigors hivernals. Cal pensar, però, que, l’observació de grans falcons a les planes del Principat a ple hivern ha d’ésser deguda a l’aparició de la subespècie centre i nord-europea, el mateix que passa al País Valencià.

Com és sabut, és una espècie clarament rupícola, que nidifica des dels penya-segats marins fins als 2000 m d’altura als Pirineus; amb tot i això, sembla que prefereix aquelles serralades, com són les litorals i prelitorals, per on passen nombrosos ocells migratoris, que captura. El niu, situat en un penyal amb un gran domini del seu territori (que pot ésser una vall fluvial o la part exterior d’un massís), sol ésser una petita cavitat a la roca o relleix, on fins i tot costa d’entendre, a vegades, com poden cabre la femella amb els seus 2 o 3 polls. Tan bon punt algun depredador o competidor, com corbs, rapinyaires, o fins i tot el mateix home, passa per les immediacions del seu niu, la femella sol iniciar picats contra l’intrús, tot emetent uns crits roncs. Així, les baralles amb el corb o amb la mateixa àguila cuabarrada li són quasi sempre favorables.

La seva distribució segueix la majoria de serralades interiors i penya-segats marins del territori. Així, al Principat la seva població es troba al voltant del centenar i mig de parelles; al País Valencià és comú, i a les comarques centrals se’n coneixen 40-50 parelles; és present a les Illes, com a mínim a les 3 illes grans, probablement extingit a Formentera; cria a Andorra, on se l’ha observat caçant fins als 2500 m; a la Catalunya Nord és escàs (només 7 parelles).

Actualment la població de falcons sembla que, després d’una certa davallada, es manté estable; amb tot i això, són força encara les amenaces que els afecten, especialment dels columbòfils, que no fa gaires anys feren desaparèixer una parella que criava a Santa Maria del Mar, a Barcelona, i que són els directament responsables de la destrucció de diverses parelles al País Valencià. A més, darrerament al Principat diverses parelles fracassen anualment en la reproducció a causa dels fotògrafs i ornitòlegs poc responsables.