Resultats de la cerca
Es mostren 1401 resultats
Hugo Distler
Música
Compositor alemany.
Vida Fou instruït en l’art de la música des dels primers anys de la seva formació escolar i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià direcció orquestral En aquest centre, però, decidí de reconduir la seva carrera cap a la composició i l’orgue També a Leipzig, conegué un grup de músics pertanyents al moviment de l’Orgelbewegung, que li transmeteren el seu interès per la recuperació del so de l’orgue dels segles XVI i XVII Distler es convertí així en un estudiós del contrapunt, del coral luterà i de les grans figures de la música alemanya, com ara H Schütz, D Buxtehude…
Roderic d’Osona
Pintura
Pintor.
Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…
catedral de Notre-Dame de Paris

Portalada de la catedral de Notre-Dame, a París
© Fototeca.cat-Corel
Catedral
Catedral de París.
Situada a l’Île de la Cité, la construcció començà a la segona meitat del segle XII, a iniciativa de l’arquebisbe Maurice de Sully, sota el regnat de Lluís VII el papa Alexandre III posà la primera pedra el 1163 L’altar major fou consagrat el 1189 i la nau i la façana principal foren acabades al segle XIII Des d’aleshores s’hi han afegit o modificat diversos elements capelles a l’interior, finestrals i arcbotants, etc, tot i que aquests elements no han afectat substancialment el gòtic original predominant, estil del qual és una de les mostres arquitectòniques més notables L’edifici s’alça…
Karl Philipp Stamitz
Música
Compositor, violista i violinista alemany.
Vida Fill de Johann WA Stamitz i germà del músic Anton Stamitz , rebé les primeres lliçons de música del seu pare Massa jove per a heretar-ne el càrrec en morir aquest, fou educat per altres compositors de l’escola de Mannheim , entre els quals FX Richte, l’estil de la qual adoptà, i en fou un dels representants més destacats Des del 1762 fins al 1770 exercí de violinista, instrument en el qual sobresortí, en l’orquestra de la cort, posició que li permeté conèixer l’extens repertori de Mannheim El 1770 es traslladà a París, on, l’any següent, esdevingué compositor i director al servei del…
madrigal
Música
Composició polifònica profana originada a Itàlia i molt difosa arreu d’Europa durant el segle XVI.
En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i altres Aquesta és…
música de Xipre
Música
Música desenvolupada a Xipre.
Xipre fou inclosa dins l’imperi Bizantí al segle IV Del segle VII al X estigué en poder dels sarraïns i després tornà a mans bizantines Al llarg dels segles fou dominada pels anglesos i per la família francesa dels Lusignan, la qual convertí l’illa en una de les corts més refinades del moment i contribuí a la seva progressiva occidentalització, que culminà durant el regnat de Pere I de Xipre 1359-69 Entre els segles XV i XVI estigué sota el domini de Venècia, fins que el 1573 fou envaïda pels turcs El 1878 passà sota administració britànica Després d’obtenir la independència el 1959, el 1974…
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
Topografia cristiana de Tàrraco segons l’Oracional de Verona
El manuscrit conegut com a Oracional de Verona Biblioteca Capitolare di Verona té una gran importància per a l’estudi de la topografia cristiana de la ciutat de Tarragona en època visigòtica, ja que conté una sèrie de rúbriques de caràcter urbanístic que, si bé no ens donen una llista exhaustiva de les esglésies que hi devien existir en aquella època, ens esmenta una processó per tres llocs de culte cristià en la festivitat de Carnestoltes Aquesta precisió topogràfica de les rúbriques ens demostra que l’ Oracional de Verona seguia un tipus de culte molt freqüent en l’antiguitat, la litúrgia…
Sant Miquel de Palol Sabaldòria (Vilafant)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de ponent, en el qual és visible un aparellat en opus spicatum F Tur És l’església de l’antic lloc de Palol Sabaldòria, emplaçat 1 km a llevant del poble de Vilafant, al cim d’un tossal una mica enlairat sobre el marge esquerre del Manol, que en aquest punt discorre entre ribes encinglerades Prop de les ruïnes del castell i de l’església medievals hi ha una gran casa anomenada Mas de Palol i una rajoleria on s’explota la terra argilosa de l’indret coneguda per la bòvila d’en Soler Avui el lloc s’anomena popularment Palol, sense cap afegitó Mapa 258M781…
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina