Resultats de la cerca
Es mostren 2935 resultats
Chichén Itzá

El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
art carolingi
Art
Art de la cort imperial que florí principalment entre els regnats de Carlemany (mort el 814) i Carles el Calb (mort el 877).
Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals Corvey, Westfàlia, 885, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau Saint-Germain d’Auxerre, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis 775, Fulda 819 i Centula Saint-Riquier, Picardia, 799 No s’ha conservat cap…
Pere I de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1350-69), fill d’Alfons XI i de Maria de Portugal.
Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una investigació…
Ivo Sanader
Política
Polític croat.
Graduat en literatura comparada i llengües romàniques a la Universitat d’Innsbruck Àustria, el 1982 retornà a Croàcia aleshores dins la República Federativa Socialista de Iugoslàvia , i treballà per a l’agència estatal de turisme a Dalmàcia, i posteriorment fou cap d’edicions en una editorial i editor de revistes Al final dels anys vuitanta retornà a Àustria, on es doctorà Després d’intentar sense èxit establir-se en el sector privat, retornà a Croàcia durant el desmembrament de Iugoslàvia Protegit per Franjo Tudjman , líder de la Unió Democratacristiana de Croàcia HDZ, el 1991 fou nomenat…
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida…
art psicopatològic
Art
Manifestació artística del malalt mental.
L’art psicopatològic és una gran ajuda per a la comprensió del seu estat, si hom el considera dins el context clínic i l’enquadra en la personalitat mòrbida de l’individu Els estudis dirigits vers les arts plàstiques —i, dins aquestes, especialment el dibuix i la pintura— s’han sistematitzat segons els quadres clínics En l' esquizofrènic hom descobreix un estil servit per una tècnica mòrbida original, possible gràcies a la part que ha romàs sana del seu psiquisme Estil i tècnica representen les possibilitats de “creació” de la malaltia Són de remarcar la gran riquesa simbòlica i la tendència…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
Creu coral de Centelles
Art romànic
Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…
Santa Cecília de Montcal (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església, ampliada i reformada al llarg dels segles F Tur L’antiga església parroquial de Montcal és situada sobre la carretera de Canet d’Adri a Cartellà MapaL38-12295 Situació 31TDG802543 JAA Història L’esment més antic de Montcal “ Locus de Monte-caldo ” és de l’any 1017, en la butlla en què el papa Benet VIII confirmà les possessions del monestir de Banyoles Una altra notícia apareix en el Llibre verd de la catedral de Girona, en un document datable entre els anys 1051 i 1057, pel qual la comtessa Ermessenda féu una restitució de béns a la canònica de la…
Sant Abundí o Sant Aon del Forn del Vidre (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies i el domini…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina