Resultats de la cerca
Es mostren 26064 resultats
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de la neu per a…
larva
larva d’el banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari d’un animal que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors i en el qual assoleix l’estat adult, a través de tota una sèrie de canvis.
La fase larval és característica de gairebé tots els embrancaments, però sovint no es presenta en els grups més evolucionats d’un determinat embrancament És de caràcter temporal, i té com a missió de permetre la dispersió geogràfica de l’espècie, quan els adults són sèssils i la larva lliure, com passa en les esponges i els cnidaris, o bé pot servir per a acumular matèries nutritives que permetin d’assolir l’estat adult o reproductor, quan la quantitat de vitellina en els ous és escassa La major part de les larves tenen formes molt diferents dels adults En alguns casos, les formes juvenils…
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
Consorci públic que té com a objectiu generar coneixements i eines en l’àmbit de l’ecologia terrestre, especialment la forestal, per a millorar la planificació i la gestió del medi natural, rural i urbà.
Fou creat el 1987 amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, i més tard s’hi incorporà la Universitat de Barcelona Té la seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat dirigit per Jaume Terradas 1987-97 i, posteriorment, per Ferran Rodà i Javier Retama Duu a terme recerques sobre el funcionament, la diversitat i la resposta a les pertorbacions dels sistemes naturals i als problemes ambientals que poden afectar els ecosistemes, i treballa pel desenvolupament d’instruments conceptuals i…
balena amb gep

Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals
El Mundo

Portada de la versió impresa del diari El Mundo
©
Periodisme
Diari generalista en castellà fundat el 23 d’octubre de 1989 a Madrid, on té la seu, per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga i Juan González, entre d’altres.
S’autodefineix com a liberal i manté una línia política de centredreta, acusadament espanyolista En els inicis publicà informacions que posaren al descobert la trama dels GAL , així com diversos escàndols de corrupció que afebliren el govern de Felipe González, i posteriorment qüestionà algunes actuacions dels governs de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero en molts més aspectes A la segona dècada del segle XXI ha mostrat una agressiva belligerància contra el sobiranisme català, i ha publicat algunes notícies de fonts i solvència molt dubtoses sobre suposades irregularitats de…
mar d’Arafura
Mar
Part de l’oceà Índic oriental que limita a l’W amb la mar de Timor, a l’E comunica amb la mar del Corall, per l’estret de Torres, i té al N les costes de Nova Guinea i al S les d’Austràlia (650 000 km2).
Conté les illes Aru i Tanimbar, i abraça, també, el golf de Carpentaria Té poca fondària i és perillós per a la navegació, a causa dels esculls corallins És notable per les pesqueres de perles
educar
Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d’allò que no en té.
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
aikido

L'aikido és un art marcial d'autodefensa
Arxiu Associació Cultural Aiki Catalunya
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès, basada en el moviment circular, que té per objectiu, sempre que sigui possible, la neutralització de l’adversari amb el mínim de violència possible.
Se centra en la utilització de l’energia de l’oponent per redirigir-la en contra seu, aconseguint així el control de la situació El terme aikido deriva de tres ideogrames japonesos ai , que significa ‘harmonia’, ki , que significa ‘energia vital’, i do , que significa ‘via’ Aquests tres kanjis es tradueixen com ‘la via de l’harmonia entre les energies’, és a dir, el camí per aconseguir l’harmonia amb un mateix i amb l’univers En definitiva, l’aikido cerca l’harmonia universal entre cos, esperit, naturalesa i cosmos L’aikido nasqué a partir de les tècniques de l’aiki-jutsu, art marcial del…
adob a l’aldehid
Tecnologia
Tipus d’adob que proporciona a les pells una gran estabilitat enfront de les substàncies alcalines i que té aplicació per a obtenir pells rentables i resistents a la suor.
L’adob als aldehids té el seu origen en temps molt antic, per tal com l’adob de les pells fumant-les era corrent en moltes civilitzacions primitives L’efecte d’adobatge del fum és atribuït a les substàncies aldehídiques i fenòliques que conté L’estabilització produïda pels aldehids prové de la combinació d’aquests amb els grups bàsics del collagen especialment el de la lisina i el de l’arginina i, per tant, l’acció d’adobament és sobretot intensa quan hom arriba a valors de pH superiors al punt isoelèctric En conseqüència, l’adob als aldehids és realitzat correntment amb l’ajuda de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina