Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Col·lectiu de Dones en l’Església
Associació creada l’any 1986 a Barcelona amb la finalitat d’aconseguir la plena igualtat i paritat entre homes i dones en tots els àmbits de l’Església.
Dirigida per MJosepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans Ha organitzat diverses sessions d’estudi i , el 1997, organitzà a Barcelona el I Congrés Internacional de dones cristianes Les diferents intervencions foren publicades l’any següent en el volum Vers una antropologia cristiana integradora Entre d’altres, el congrés arribà a aquestes dues conclusions la necessitat de refer l’autoestima de les dones dins les esglésies i la proposta d’establir com a dia de la dona creient el 22 de juliol, festa de…
Domènec Estruch i Jordan
Disseny i arts gràfiques
Cartografia
Gravador i cartògraf.
Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà seu el…
Joan Baptista Berni i Català
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a la Universitat de València, de la qual fou també catedràtic 1731 Era sacerdot i notari de la inquisició Publicà tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i el tractat Filosofía racional, natural, metafísica y moral 1736, en quatre volums, obra bàsica de la renovació filosòfica als Països Catalans al s XVIII Deixeble de Tomàs Tosca, s’oposà, com ell, a l’escolàstica decadent i rutinària, i propugnà un eclecticisme fonamentalment racionalista i empíric alhora Defensà una clara separació entre la teologia i la filosofia, tot reclamant per a aquesta la màxima llibertat d’…
Carles de Banyuls i Comte
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent).
Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare, Tomàs de Banyuls i d’Orís , al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del Rosselló, però…
Gregor Johann Mendel

Gregor Johann Mendel
Botànica
Botànic austríac.
Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat…
Santa Maria de Serra de Daró
Art romànic
L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia propietats “ in villa que vocant Serra” L’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII era confirmat un alou de Serra al monestir de Banyoles L’església de Santa Maria ja existia l’any 1123, data de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà, on és consignat que pel cantó de llevant del seu terme limitava amb el de la parròquia de la Serra La parròquia de Santa Maria de Serra també és esmentada l’any 1198 L’edificació actual no conserva cap rastre de l’edifici anterior És una construcció de la segona meitat del segle XIX, la qual fou…
Llorenç Galmés i Camps
Música
Pianista, compositor i docent menorquí.
Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó lírica, amb…
Tobias Michael
Música
Compositor alemany.
Fou alumne del seu pare, també compositor, i d’Andreas Petermann Entre el 1613 i el 1618 estudià teologia i filosofia a la Universitat de Wittenberg El 1619 fou nomenat mestre de capella a Sondershausen El 1631 succeí a JH Schein com a cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Mantingué relacions excellents amb els seus collegues, entre els quals es trobava S Scheidt, i compongué algunes obres dedicades a personatges rellevants de la vida social i cultural de Leipzig Les seves obres més importants es troben en els dos volums de Musicalische Seelenlust 1634-37, compostos seguint models…
Agustín León Ara
Música
Violinista canari.
És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha estat també cap…
oripeller | oripellera
Oficis manuals
Persona que fa oripell o en ven.
Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A València, l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina