Resultats de la cerca

Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat cooperativa vinícola i la…

El terme s’estén a la dreta del riu Magre i és accidentat a l’W pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón 518 m alt Drena també el territori la rambla d’Algodar Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes Predominen els conreus de secà unes 2 000 ha vinya 450 ha, en part de raïm moscatell mistela i consum en fresc i en part per a vi —molt apreciat—, garrofers 500 ha, oliveres i ametllers El regadiu unes 200 ha aprofita l’aigua del riu a través de séquies i també l’aigua de pous i és destinat a hortalisses i tarongers Les activitats industrials…

Exponent característic del “nou cinema txec”, abans de marxar a l’exili realitzà Démanty noci ‘Diamants a la nit’, 1965, sobre l’Holocaust, i O slavnosti a hostech ‘De la festa i dels convidats’, 1966, una metàfora sobre la repressió del règim comunista txecoslovac que el convertí en sospitós per a les autoritats Posteriorment rodà el curtmetratge  Mutter und Sohn ‘Mare i fill’, 1967, premiat al festival d’Oberhausen Exiliat arran de la invasió soviètica que seguí a la primavera de Praga 1968, sobre aquests fets rodà el mateix any el documental Oratorio for Prague De la filmografia posterior…

Aquesta església va dependre del monestir d’Alaó Es trobava on més tard es documenta el mas de Sant Andreu actualment colgat per l’embassament d’Escales que segons P Madoz pertanyia al terme de Casterner de les Olles, i era, igual que l’antic hostal de Borrugats, al peu de la muntanya del poble, damunt el camí que anava de la Conca al Pont de Suert La primera notícia sobre aquesta església, que donà nom a un mas, es troba en el suposat privilegi de Carles el Calb al monestir d Alaó, on es confirma la cella de Sant Andreu Vers l’any 1130 l’abat Gausbert i els monjos d Alaó donaren a Pere Baró…

Aquest castell és citat per primera vegada l’any 893 en la venda que Emerà, la seva muller Adevora, Emolat i la seva muller Sirga feren a Teodilà d’una vinya situada “ in castro Erolas, in loco que dicitur ad Cunio ” A la segona meitat del segle XI, el castell reapareix com a afrontació occidental dels castells de Llimiana i Mur 1055, 1056 i oriental del castell de Castissent 1077 Entre el 1061 i el 1098 Dou, intitulat baró d’Eroles, i el seu germà Oliver posaren llur honor sota la protecció del comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1149 els comtes Arnau Miró I i Oria establiren…

Situació Una vista de la tomba, del tipus “C” extrems arrodonits i capçalera un xic més ampla que el peu A Daura Sobre una gran roca esberlada i desplaçada hi ha excavada una tomba de grans proporcions La podem trobar a uns 150 ms de l’església de la Mare de Déu del Grau, enmig d’unes terres conreades amb vinya Long 1°43’05” — Lat 41°45’08” Tomba Es tracta d’una sepultura, orientada seguint l’eix nord-sud pot ésser considerada del tipus “C”, és a dir, té els extrems arrodonits, però amb la capçalera una mica més ampla que el peu Les seves dimensions són notables si tenim en…

Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…

L’antiga parròquia de Sant Pere de Llastanosa es troba a l’actual mas de Sant Pere, al límit de ponent del terme i en el camí de Roda a Güel, que segueix la capçalera del barranc de Garbison, afluent per la dreta del de Santa Creu, sota el tossal de les Piles Trobem documentada aquesta església força antigament L’any 988 el prevere Altemir, el seu fundador, invità el bisbe Eimeric a consagrar-la i la dotà amb ornament i llibres litúrgics i diversos béns immobles, cosa que també imitaren altres fidels L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau traspassà a Sant Vicenç de Roda les quartes episcopals de…

L’antic castell d’ Orcallo , identificat sovint amb Orcau de Pallars i fins i tot amb el d’Urgell, en realitat, es localitzaria entre Eroles i Queixigar, probablement vigilant la confluència del barranc de Sant Esteve o de Ceguer amb l’Isàvena La seva primera referència data del 1011, en què Radolf es lliurà al cenobi d’Alaó amb una casa in castro Orcall , un cup i una vinya als Sonalins, i terres a Gavet, al grau d’Orcau i al coll de Basturs a més aportà una mula i un ase valorats en cent vint sous L’any 1071 Ramon, la seva dona Ermetrut i llur fill Ramon donaren al bisbe Salomó…

Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…