Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis a Varsòvia i el 1895 es traslladà a Berlín, on es formà amb H Urban El 1900 retornà a Varsòvia i es convertí en un element dinamitzador important de la vida musical a la capital polonesa Dirigí la Societat Filharmònica i també la Societat de Música de Varsòvia S’interessà per l’obra de F Chopin, sobre el qual reuní abundant documentació A més, estudià direcció d’orquestra amb el director hongarès A Nikisch Entre les seves obres, inserides de ple en el nacionalisme musical, destaquen diverses composicions orquestrals, com els poemes simfònics Les onades que tornen 1907…

Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques,…

Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi…

Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les seves obres de joventut…

Estudià música a Leipzig i Berlín Fou amiga de J Brahms i C Schumann La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re , estrenada el 1893 i revisada el 1925 Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers 1904 és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical Escriví la March of the Women 1911 i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On 1935 Després de la Primera…

Inicià els estudis musicals a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i es diplomà el 1963 Posteriorment es traslladà a Nova York, on estudià amb L Persinger violí, J Morel direcció i V Persichetti composició a la Juilliard School El 1965 anà a Aspen per tal d’ampliar els coneixements de direcció amb JW Susskind De retorn a Finlàndia, es feu càrrec de diferents formacions instrumentals, com l’orquestra de l’Òpera Nacional Finesa, de la qual fou director fins al 1968  i la Filharmònica de Hèlsinki 1995-2007 Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa 1977-87, i l’Orquestra Simfònica…

Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’atonalisme, visible…

Graduat a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia, posteriorment estudià composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París 1934 Altre cop a Bulgària, formà part d’un quartet com a violista i fou director de l’Orquestra de Ràdio Sofia El 1938 anà a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb J Haas i A Lorenz Fou professor de composició i direcció orquestral a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia a partir del 1947, i director de l’Òpera Nacional del 1965 al 1967 Com a compositor, la seva obra s’inspira en la música popular búlgara, tant pel que fa a les melodies com als…