Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Consideracions sobre el progrés en el coneixement de la diversitat dels fongs
Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…
Serraspina
Despoblat
Antic terme despoblat del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra Espina (1562 m alt.), termenal amb el municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà).
Sant Pere dels Graus
Antiga església
Antiga església del municipi de Canavelles (Conflent), situada a l’antiga vall d’Engarra, vora el castell de Serola i de l’antic monestir d'Eixalada, a l’indret dels banys dels Graus de Canavelles, dits també els Graus d’Eixalada o de Sant Pere .
Pradarrodó
Llogaret
Antic llogaret i església dedicada a Sant Pere de la parròquia de Canillo (Andorra), prop de Soldeu, a la dreta de la confluència de la vall d’Incles amb la Valira. L'església, construïda el segle XVI, porta el nom de Sant Pere del Tarter.
puig Peric

Vista del puig Peric
© Maria Moncal
Cim
Cim (2 810 m) del massís del Carlit, que separa la vall de Lladura, al Capcir (terme de Formiguera), de la capçalera de la Tet, a l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes), on hi ha els estanys de puig Peric
.
Paulilles
Llogaret
Llogaret del municipi de Portvendres (Rosselló), fins a mitjan segle XX del de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.
El 1885 hi fou construïda la primera fàbrica de dinamita de França, dedicada a la producció d’explosius per a ús civil fins al 1984, que fou clausurada El 2008 finalitzaren els treballs de rehabilitació de l’indret de Paulilles, on l’enginyer suec Alfred Nobel installà la primera fàbrica de dinamita i explosius a l’estat francès S’hi obrí al públic un espai museístic, la Casa del Paratge, sobre la història de la fàbrica Nobel i el procés de fabricació dels explosius L’any 2011 entrà a formar part de la xarxa “Grand Site de France” com a indret d’especial interès i rellevància…
barranc de Pamano
Riu
Riu de la vall d’Àssua, (Pallars Sobirà), que neix al terme de Sort, al vessant S del Montsent, i després de passar per Llessui, Saurí, Bernui, Sorre i Altron, prop d’aquest darrer s’uneix al Rialbo i forma el riu de Sant Antoni.
el Palomar
el Palomar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el d’Albaida en el seu sector principal i drenat pel barranc de Iunda, afluent del riu d’Albaida per l’esquerra; més al S hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar
.
Els conreus ocupen més de la meitat del territori el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida 65 ha de cereals, hortalisses i arbres fruiters, però la base econòmica és el secà vinya 100 ha, ametllers, presseguers, albercoquers i oliveres La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic La proximitat d’Albaida permet el treball industrial de part de la població activa La població ha sofert des de mitjan s XIX un lent però constant procés de signe negatiu amb una lleugera tendència els darrers anys a estabilitzar-se El poble 520 h agl 2006, palomarencs 313 m alt és al llarg de la…
port Negre de Pallars
Port (2 569 m) obert entre el pic del port Vell i el pic Negre (2 584 m), a la línia de crestes que separa Andorra del Pallars Sobirà, per on passa el camí que comunica les valls d’Andorra i la vall Ferrera.
Menauri
Antic llogaret
Casa i antic lloc del municipi de Sort, dins l’antic terme de Llessui (Pallars Sobirà), a la vall d’Àssua, situada a la dreta del riu de Pamano, enfront del nucli de Sauri, de l’antic municipi del qual formà part al s XIX.