Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
la Font de la Figuera
Municipi
Municipi de la Costera, al SW de la comarca, al límit històric amb el regne de Castella (port d'Almansa, obert entre el Caporrutxo i l’alt del Cofrenet), format per la part alta de la vall de Montesa, a la capçalera del riu Cànyoles.
El sector occidental, més accidentat, amb elevacions fins a 1 000 m, comprèn la major part de la zona forestal 3 000 ha, sobretot pinedes i del garrigar 1 000 ha L’agricultura, predominantment de secà, és al sector oriental, de planes ondulades vinya 1 500 ha, cereals ordi i blat, oliveres i arbres fruiters El regadiu es limita a 75 ha d’hortalisses, amb caràcter eventual La ramaderia hi té una certa importància bestiar oví, cabrum i porcí Hi ha petites indústries, derivades de l’agricultura farineres, de licors, d’alcohol i de la fusta Hi ha un fort corrent emigratori cap a València,…
Estaon
Vista del poble d’Estaon
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon; la seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII; la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau.
L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius
Escalarre
Poble
Poble (993 m alt.) del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a l’esquerra del riu d’Unarre, on el riu forma el pantà de la Torrassa i prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església parroquial Sant Martí és romànica en depenia el monestir d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre fins el 1971
Denui
Poble
Poble (1 312 m alt) del municipi de les Paüls (Ribagorça), a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l’Isàvena.
L’església parroquial és dedicada a sant Capràs Formà part de l’antic terme de Nerill
Cosprons
Poble
Poble del municipi de Portvendres (Rosselló), al centre de la vall de Cosprons
, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l’antic port de Valentí, on s’ha format el barri industrial de Paulilles.
A l’església, del s XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure
Cornellà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que davalla del Canigó i és tributària, per la dreta, de la Tet, límit septentrional del terme (el qual arriba fins al peu de les muralles de Vilafranca de Conflent).
És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç Els conreus 83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres són al fons d’aquestes valls la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc La ramaderia hi és quasi inexistent Hi ha un jaciment de talc El poble 336 h agl i 61 h diss 1982 534 m alt és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels comtes de Cerdanya, a partir de Guifré II, que hi posseïa una important propietat El castell o palau dels comtes és…
Jóc
Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII El retaule de…
serra de Llurri
Serra
Alineació muntanyosa de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), que culmina al pic de Llurri (2 334 m alt.) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d’aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri
.
Llobera
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat al NE del poble d’Alinyà, a 1 000 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Perles, al camí de Gordiet, que porta a l’Alzina i a la vall de la Vansa.
la Matança
Parròquia rural del municipi d’Oriola (Baix Segura), que comprèn el camp de la Matança, estès des de la serra d’Oriola, que el separa de la vall del Segura, i el terme de Benferri, a la rambla de Redavà, al N de la ciutat.
Entre altres caseries, comprèn les de Sietecasas, Los Ruices, Los Mateos, Los Marcos i Los Cutillas L’església parroquial fou fundada al s XVIII com a ajuda el Remei de la parròquia del Salvador d’Oriola