Resultats de la cerca

Als s XVII-XIX ja eren grans terratinents i industrials, i els seus dominis ocupaven grans extensions Obtingueren grans privilegis de la corona Al s XVIII entraren a formar part de l’aristocràcia russa, amb títol de príncep Amb grans poders en els seus territoris, tenien el seu propi exèrcit i una administració interna Al s XIX ocuparen importants càrrecs polítics, diplomàtics i militars Cal destacar llur acció colonitzadora i de russificació de Sibèria Durant els s XVI-XVII foren patrocinadors d’una escola iconogràfica coneguda com a escola Stroganov , que representa el darrer exponent de l’…

L’origen d’aquesta empresa es troba en la constitució, el 1873, de la Rio Tinto Co Ld que comprà al govern espanyol la propietat de les mines de Rio Tinto a la província de Huelva, un dels jaciments més importants del món de pirites de ferro, que s’exploten a cel obert El 1954 la banca espanyola adquirí el control de les mines, i fou creada la Compañía Española de Minas de Rio Tinto, en la qual participaven els britànics amb un terç del capital El 1966 hom constituí Rio Tinto Minera, amb el 49% del capital en mans dels britànics produeixen coure, àcid sulfúric, or i argent i…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística Conreà especialment l’argenteria religiosa féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc Collaborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat Obtingué diferents premis, com la…

Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari a Barcelona 1942, medalla…

Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi 1840-42 Collaborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară 1855, que propugnava la independència dels principats Obtingué càrrecs polítics diversos ministre d’afers estrangers, 1859 ambaixador a París, 1855 Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor ‘Poesies populars romaneses’, 1852-53, i com a…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Conegut com La meravella del ring i Peret , s’inicià al Barcelona Boxing Club Debutà com a amateur el 1920, any que es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter També fou campió de Catalunya professional en pes wèlter 1925, 1926 Disputà combats a França el 1923 Compaginà la competició amb la tasca de preparador a l’Sporting Boxing Club Retirat el 1926, exercí de mànager i tècnic de la selecció de boxa de Llevant El 1927 ocupà la vicepresidència de l’Sporting Boxing Club Exiliat a l’URSS, entrenà l’equip de boxa de la República Popular d’Ucraïna que assolí la Copa de l’URSS 1954 i fou…

La temporada 2000-01 jugà al Club Esportiu Mediterrani, a Barcelona La temporada següent jugà a Itàlia en el Gifa Citta, de Palerm, club amb el qual es proclamà subcampiona de la Lliga italiana i guanyà la Copa Len Trophy Al final del 2002 tornà al CE Mediterrani El 2007 esdevingué entrenadora del Club Natació Rubí, i el 2009 fitxà com a jugadora del Club Natació Sabadell i l’any següent passà a formar part de l’equip d’entrenadors d’aquest club, on encara ocupa la plaça de segon tècnic Com a jugadora guanyà una Lliga 2003 i dues Copes de la Reina 2003, 2009 Participà tres vegades en les…

Especialista en papallona, es formà al Club Natació Banyoles, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya en 100 m 1967, 1969 i 200 m 1962, 1963, 1965 El 1971 passà al Club Natació Barceloneta, amb el qual aconseguí un nou títol en els 100 m Fou campió d’Espanya una vegada en 200 m 1965 i quatre vegades en relleus 4 × 100 m estils amb la selecció catalana 1961, 1965, 1969, 1971 Millorà més de cinquanta rècords, entre catalans i estatals, i fou trenta-dues vegades internacional Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1977 esdevingué directiu de la Federació Espanyola de Natació…

Entre el 1964 i el 1972 fou campió d’Espanya en diverses proves de velocitat d’estils diferents, tant individuals com de relleus Debutà com a internacional el 1968 i l’any següent es proclamà campió del món de 50 m lliure i establí el rècord mundial El 1972 guanyà la mateixa prova als Jocs Mundials Esportius per a Minusvàlids i també obtingué la medalla d’argent en els 75 m estils individual En aquests mateixos Jocs, aconseguí una plata i un bronze 1977, i cinc ors, dues plates i un bronze 1979 Guanyà dues medalles de plata –50 m lliure i 75 m estils– als Jocs Paralímpics de…