Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…
host
Història
Exèrcit en campanya.
A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en absència seva,…
nas

Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc…
pitagorisme
Filosofia
Conjunt de doctrines atribuïdes indistintament a Pitàgores i als seus deixebles, la successió dels quals hom sol estimar que arriba fins a la primera meitat del segle IV aC.
Bé que Aristòtil, la font més valuosa que hom posseeix avui sobre el pitagorisme, es limità a fer-ne una exposició global, recentment hom ha intentat d’establir-hi diversos períodes històrics i de diferenciar-ne algunes figures més destacades Pel que fa al desenvolupament històric del pitagorisme, hom pot distingir entre l’època anterior i la posterior a les aportacions eleàtiques de Parmènides i Zenó, així com l’etapa més tardana, que hom coneix com a neopitagorisme sobre aquesta qüestió respecte cal esmentar també l’any 440 aC, que una segona revolta antipitagòrica a Crotona liquidà tots…
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea
Aeronàutica
Entitat pública empresarial espanyola de gestió del transport aeri creada per llei l’any 1990, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al ministeri de foment.
Té com a objectiu principal garantir la seguretat, fluïdesa, eficàcia i economia del trànsit aeri, tasques que es materialitzen en el manteniment, explotació i administració de la xarxa d’aeroports civils de l’estat i les installacions per a la navegació aèria Assigna i controla, per tant, les inversions en aquestes infraestructures, condicionant, així, el tipus de rutes i de tràfic en cada aeroport El seu finançament és independent de l’estat llevat de casos puntuals de subvencions a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat o de la Unió Europea, i és cobert amb els ingressos…
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
cultura del bronze valencià
Prehistòria
Nom donat des del 1962 a la cultura que ocupà gairebé tot el País Valencià durant l’edat del bronze.
Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de…
Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Església ampliada amb una gran capella lateral i un esvelt campanar d’espadanya convertit en una torrella F Tur De Santa Coloma de Farners surt una pista en direcció a ponent que porta a l’ermita i al castell de Farners, a Sant Pere Cercada i a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Mapa L38-13333 Situació 31TDG674332 JRR Història Tot i que el lloc de Sauleda consta documentalment d’ençà de la fi del segle IX, sembla que l’església no fou edificada fins al segle XI A mitjan segle XII —concretament, l’any 1167—, l’església fou donada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, a la…
Els gruïformes: grues i afins
Els gruïformes mostren una gran heterogeneïtat morfològica i conductual agrupen des d’ocells de grans dimensions, esvelts i grans migradors, com les grues, de les quals veiem la grua damisella Anthropoides virgo , fins als petits ràllids, tan abundants als medis aquàtics litorals i continentals, passant pels robusts i pesants representants propis dels ambients esteparis, com el sisó Josep M Barres En l’ordre dels gruïformes Gruiformes s’apleguen 12 famílies molt diferenciades externament, però que es consideren relacionades per diversos trets d’anatomia interna La major part —no totes— de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina