Resultats de la cerca

Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet,…

El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les principals…

La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…

Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A…

El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern L’àrea conreada ocupa 1 256 ha un 77% del terme, amb predomini de secà i arbori oliveres, garrofers, ametllers El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual El principal conreu de regadiu és el taronger, seguit de les…

Els seus creadors foren els binis, amb influències del poble ioruba Assolí una avançada civilització de caràcter urbà sota l’autoritat d’un rei sagrat, l' oba Aquest regne fou descobert el 1485 pels portuguesos, i els quatre segles següents reeixí a conservar la independència, tot i tenir relacions constants amb els europeus, que hi anaven a cercar esclaus i a proveir-se de vori, pebre i oli de palma Durant l’època d’apogeu de la ciutat estat ss XIII-XVII, sorgí el cèlebre art de Benín Arruïnat al s XVIII per les guerres constants, provocades amb vista a capturar els esclaus que…

El poble de Tivenys és situat molta prop de l’Ebre, just enfront del nucli de Xerta El lloc, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació un any després de la conquesta de Tortosa El 1149 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí als jueus de Tortosa una carta de poblament en la qual es menciona, entre altres béns, V”honorem de Abenxeri in Tivenx ”, que rendia trenta quintars de verema, sis càntirs d’oli i sis quintars de figues Un document datat entre el 1167 i el 1194 indica que Martí d’Astorga i la seva muller Estefania donaren a la seva néta…

Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 o 1148, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s…

Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la…

D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli el 1847 hom edificà per a la seva representació el Teatre Principal, el 1901 el Teatre Olesa i el 1922 el Teatre El Círcol El 1940, un cop acabada la guerra del 1936-39, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana El 1949 Joan Povill i Adserà , que el dirigia des del 1933, escriví l’actual lletra —que substituí les diverses versions que de l’obra atribuïda a Antoni de Sant Jeroni frare…