Resultats de la cerca

Estudià cant amb D’Arnals a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Düsseldorf Actuà posteriorment en les companyies dels teatres d’òpera de Krefeld, Darmstadt, Wiesbaden i Viena, i el 1920 entrà a formar part de la Staatsoper de Berlín Durant nou anys mantingué una intensa activitat i al llarg de més de 400 representacions interpretà quaranta-set papers d’òperes de R Strauss, M Musorgskij, R Wagner, Ch Gounod o A Berg El 1925 estrenà Wozzeck , obra en què intervingué amb el paper titular Actor i cantant versàtil, fou especialment aplaudit per la intensitat amb què representà els…

Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…

Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa

Com a torero excellí amb la capa i la muleta prengué l’alternativa el 1943 i es retirà el 1960 En teatre representà sovint Don Juan Tenorio , i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc Des del 1946 intervingué en cinema Pandora and the Flying Dutchman 1951 Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits 1967 i Nocturn 29 1968, de Pere Portabella Publicà diversos llibres de poemes en castellà

Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962

La seva família emigrà als EUA poc després de néixer ell Fou el primer a recórrer, el 1922, els 100 m en menys d’un minut 58'6, i el 1923 els 400 m en menys de cinc minuts 4'57'0 El 1924 establí un nou rècord de 100 m 57'4 que restà imbatut durant deu anys Obtingué medalla d’or a París 1922 en 100 m lliures, 400 m i 4×200 m lliures, i a Amsterdam 1928 en 100 m lliures i 4×200 m lliures Immortalitzà, des del 1930, la figura de Tarzan en nombrosos films i esdevingué en aquest temps una de les màximes figures de Hollywood

El 1935 debutà en el cinema amb Königswaler ‘Vals real’ de H Maisch i un any després formava part del Metropoltheater de Berlín Del 1941 al 1953 fou membre del prestigiós Burgtheater de Viena, i parallelament desenvolupà una prolífica activitat cinematogràfica, especialment notable a partir de la Segona Guerra Mundial Des Teufels General ‘El general diable’,1955 de H Kaütner, Les héros sont fatigués 1955 d’Y Ciampi, Michel Strogoff 1956 de R Vadim, Les espions 1957 d’HG Clouzot, Me and the Colonel 1958 de P Cleuville i Lord Jim 1965 de R Brooks, entre molts d’altres

El 1968 fundà el London Theatre Group El 1975 estrenà East al Festival d’Edimburg Guanyà el premi Los Angeles drama critics circle Award de direcció 1983 En la seva producció hi ha una equilibrada combinació entre les obres pròpies, com Decadence, Kvetch , Harry's Christmas que es veié a Barcelona el 1994 interpretada per Blai Llopis, Massage , The Secret Love Life of Ophelia , Sit and Shiver o Ritual in Blood , i les adaptacions d’altres autors com FKafka, EAPoe o OWilde Del seu teatre destaca la violència del llenguatge, en què combina el cockney de l’E de Londres amb la grandiloqüència…