Resultats de la cerca

Advocat de professió, fundà despatx propi Inicià la carrera política a l’Ajuntament de la seva ciutat el 1977, i el 1987 fou elegit diputat per primer cop al Parlament finlandès L’any 1995 fou nomenat ministre de justícia en el Govern de Paavo Lipponen, però l’any següent passà a ocupar la cartera de finances, que mantingué fins el 2003 en els dos mandats de Lipponen El 2006 fou candidat a la presidència del seu partit, el conservador Partit de Coalició Nacional que presidí en 1994-2001, però fou derrotat per Tarja Halonen Del 2007 al 2011 fou portaveu de l’oposició al Parlament…

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…

Graduat i doctorat en dret a la Universitat de Zagreb 1980 i 1994, i en composició musical a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1983, on fou professor de 1984 a 2004 Ha compost una cinquantena de peces musicals, de les quals algunes de les quals han estat premiades Militant de la Unió Comunista de Croàcia des del 1980 aleshores dins de l’estat iugoslau, contribuí a la transformació gradual d’aquest en socialdemòcrata SDP Després de la desmembració de Iugoslàvia i de la nova creació del nou estat croata 1991, el 1994 s’apartà de la política durant deu anys per a exercir d’advocat i…

Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa…

Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995,…

Advocat de professió, els seus articles en la premsa d’Hamburg, molt crítics amb alguns prohoms locals, ocasionaren la crema pública dels seus escrits, la seva proscripció de la ciutat el 1707 i, fins i tot, que el 1708 el poble impedís l’estrena de l’òpera L’ammore ammalato , amb llibret seu Rehabilitat el 1709, durant la guerra suecodanesa fou empresonat 1717 per la seva posició prosueca Bellerophon oder Das in die preussische Krone verwandelte wagengestirn 'Bellerophon o el carro celest transformat en la corona de Prússia', 1708, Desiderius König der Langobarden 'Desideri, rei…

Advocat de professió, fou cap de la divisió comercial de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra Durant el franquisme s’involucrà en activitats del catalanisme cívic i polític Soci del Futbol Club Barcelona  des de l’any 1951, formà part de la directiva presidida per Agustí Montal 1969-77 En 1973-76 ocupà la presidència del filial FC Barcelona Atlètic Membre de la comissió del club en actes amb les penyes barcelonistes 2003, tornà a formar part de la junta directiva del club sota la presidència de Joan Laporta des de l’octubre del 2007 com a màxim responsable de les penyes, a l’Àrea…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una segona…

Estudià dret, arquitectura i literatura i es dedicà professionalment a l’advocacia Fou un gran afeccionat a la música i participà en un gran nombre d’iniciatives musicals de tot tipus, com The Academy of Ancient Music 1743 i The Madrigal Society 1748 Mantingué relacions i collaborà amb alguns dels millors compositors actius a Anglaterra en aquell moment, com Georg Friedrich Händel, John Stanley i William Boyce Després de casar-se i d’heretar una gran fortuna abandonà la seva carrera com a advocat i es dedicà a formar una gran collecció de música manuscrita i impresa L’any 1776…

Advocat, exercí la professió a Buitrago i a Madrid en aquesta ciutat estudià economia i collaborà a El Corresponsal , diari que dirigia el seu amic Aribau En 1841-46 dirigí la companyia concessionària del monopoli de la sal Fou elegit diverses vegades diputat, des del 1847, any que fou nomenat director general del deute públic El 1853 ocupà, durant tres mesos, el ministeri d’hisenda establí el deute fluctuant i el 1856 tornà a ocupar la direcció general del deute públic Ingressà a la Sociedad Libre de Economía Política de Madrid, i contribuí a la fundació de l’Asociación para la…