Resultats de la cerca

Adolescent, ingressà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny El 1833 obtingué la pensió a Roma Fou deixeble d’Antoni Solà i de Pietro Tenerani, al taller del qual treballà, i rebé consells de Bertel Thorvaldsen Acomplí el seu compromís amb la Junta de Comerç barcelonina, que l’havia pensionat, enviant a l’Escola les obres originals corresponents Jasó —guix de dimensions naturals—, Latona i els llauradors —relleu de guix d’1,90 m d’alçada per 1,15 m d’amplada— i Deianita i el centaure Neso —guix de dimensions naturals— El 1845 fou contractat per l’…

Catedràtic de sociologia i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona En la mateixa universitat fou membre fundador i director del Departament de Sociologia, degà 2001-05 i catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i, des de la jubilació, professor honorari Presidí el IX Congrés Espanyol de Sociologia celebrat a Barcelona el 2007 i fou fundador i director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball QUIT Posteriorment fundà l’Institut d’Estudis del Treball Fou secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO 1979-81…

Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari del club amb…

A la mort del seu pare, abandonà els estudis i es dedicà de ple al comerç Per motius comercials feu diversos viatges a l’Argentina i a les Antilles Residí a Buenos Aires, després a Montevideo i, més tard, un curt període a Xile El 1878 s’establí a l’Equador, a Guayaquil Comprà uns terrenys a la província del Guayas i, més tard, fundà un ingenio anomenat San Pablo, que encara estava en funcionament el 1990 i en el qual treballaven els seus descendents Implicat comercialment i políticament, defensà durant la Guerra de Cuba els interessos espanyols i també publicà diversos articles sobre el tema…

Estudià cant al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant, on fou deixebla de D Pérez Posteriorment amplià la seva formació amb I Penagos i M Zanetti a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Després d’haver guanyat diversos premis, l’any 1994 debutà com a Abigaille Nabucco al Teatre Principal de Palma i inicià una trajectòria que la portà a Bilbao Hamburg, Munic, Marsella, Buenos Aires, Florència, etc Altres títols importants del seu repertori són Il trovatore , Don Carlo , Aida i La forza del destino , de Verdi, compositor al qual s’ajustà particularment bé el seu registre de…

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…

Militant de jove del justicialisme  peronista, es llicencià en dret per la Universitat de La Plata Exercí l’advocacia fins al 1983, en què fou nomenat president de la Caja de Previsión Social El 1987 fou escollit alcalde de Río Gallegos, i el 1991, governador de la província de Santa Cruz reelegit els anys 1995 i 1999 Tot i les crítiques per algunes pràctiques autoritàries, els bons resultats econòmics el projectaren a la política estatal en la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril del 2003, Kirchner fou superat per Carlos Saúl Menem , però aquest renuncià a…

Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes Annecy, França, i a 14 anys al torneig de Les Petits As Tarba, Occitània Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998 Aquest mateix any esdevingué jugador professional El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la Copa Davis davant Austràlia, trofeu que tornà a aconseguir els anys 2004 i 2009 El maig del 2003 aconseguí el seu únic títol de Grand Slam en derrotar l’holandès Martin Verkerk al torneig de Roland Garros, i al setembre fou número 1 mundial del…

Canonge bibliotecari de Toledo i bisbe de Sogorb 1591-97, dedicà els seus esforços d’historiador a la recerca, la compilació i l’estudi dels concilis hispànics dels temps dels gots i a la confecció de cronologies d’aquell període Mantingué correspondència amb humanistes del seu temps, com Antoni Agustí La seva collecció de llibres i manuscrits fou llegada a la seu de Sogorb Entre les seves nombroses obres, molt poques foren editades, destaquen les dedicades a la història de l’època dels gots, la història de Toledo i la història de la seu de Sogorb, a més de les vides de diversos sants Redactà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Segre Films Barcelona ARGUMENT La comèdia homònima 1906 de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J de Togores FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mariano de Larra Miguelito Tejada, Lola Paris Loe, Domènec Ceret el soldà Abul-Tadit, Lola Arquimbau ESTRENA Barcelona, 18041916, Madrid, 10111916 Sinopsi Miguelito Tejada, Pollo Tejada , és conegut arreu per les seves conquestes amoroses Atret per la bellesa de l’artista de circ Loe, es proposa seduir-la, però el marit d’aquesta, el popular atleta Salvetan, el…