Resultats de la cerca

El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de Prússia, que li comprà tres…

Pertanyent a una família de músics, estudià amb R Taylor a Edimburg Viatjà a Hamburg per conèixer CPE Bach, de qui es feu amic Després d’una estada a Portugal decidí marxar a Amèrica Residí durant un cert temps a Nova York però el 1786 es traslladà a Filadèlfia, on s’establí definitivament Es guanyà la vida com a professor de música i organitzador i director de concerts a la New Company de Baltimore, creada per ell juntament amb l’actor Thomas Wignell, per a la qual compongué un gran nombre d’obres escèniques Pel que fa a la seva música instrumental, cal destacar les sonates per…

Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de…

El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts…

Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com Fernando und…

Fou alumne del seu pare, també compositor, i d’Andreas Petermann Entre el 1613 i el 1618 estudià teologia i filosofia a la Universitat de Wittenberg El 1619 fou nomenat mestre de capella a Sondershausen El 1631 succeí a JH Schein com a cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Mantingué relacions excellents amb els seus collegues, entre els quals es trobava S Scheidt, i compongué algunes obres dedicades a personatges rellevants de la vida social i cultural de Leipzig Les seves obres més importants es troben en els dos volums de Musicalische Seelenlust 1634-37, compostos seguint models…

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’…

El seu primer professor de piano fou B Bartók Posteriorment, en 1908-15 continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb Z Kodály Entre el 1917 i el 1920 feu diverses gires de concerts per Europa i el nord d’Àfrica El 1921 s’installà a Budapest Fou professor de piano de l’Acadèmia de Música de Budapest en 1927-60 i fundador de la Societat de Músics Moderns Hongaresos Reconegut amb el guardó al Mèrit Artístic el 1963, compaginà la interpretació amb la composició El catàleg de la seva obra, que segons la crítica està molt emparentada amb la de…

De família jueva, entrà en contacte amb la música a la sinagoga La seva primera professora de piano fou Augusta Jürgensen El 1926 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, orquestració, orgue i piano A través d’un amic seu, B Christensen, organista i compositor, conegué el jazz El seu talent cridà l’atenció del director del conservatori, el compositor Carl Nielsen, amb el qual establí una sòlida amistat Amb el temps Koppel esdevingué un dels intèrprets més reputats de la música per a piano de Nielsen La seva música, que delata una clara influència de la música jueva,…