Resultats de la cerca
Es mostren 4644 resultats
Dimiteix el president de Bolívia Evo Morales
Evo Morales, president de Bolívia durant quasi 14 anys, anuncia la dimissió L’anunci arriba després de setmanes de protestes contra la declaració del Tribunal Electoral que el va anunciar guanyador de les eleccions del 20 d’octubre El resultat és considerat fraudulent per gran part de la població boliviana Per la seva banda, l’exèrcit insta Morales a dimitir Dos dies després s’exilia a Mèxic i finalment a l’Argentina El dia 13 la senadora Jeanine Áñez s’autoproclama presidenta interina El dia 22 el govern acusa Morales de sedició i terrorisme
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton
megalòpters
Entomologia
Ordre d’insectes neuropteroides, amb els dos parells d’ales grans i amples i amb moltes nerviacions.
Les antenes són filiformes, i les peces bucals són mastegadores i dirigides cap endavant Tenen metamorfosi completa, i les larves, que són aquàtiques, posseeixen apèndixs abdominals que, de fet, són brànquies en forma de filaments articulats Llur desenvolupament dura dos anys, i l’adult viu només de 10 a 15 dies Les larves i els adults són de règim carnívor Són dividits en dues famílies coridàlids i siàlids Als Països Catalans només hi ha representants de la segona família Aquest ordre és considerat el més primitiu dels neuropteroides
Claudi Arimany
Música
Flautista.
Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal
Jeroni Peres
Cristianisme
Teòleg.
Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme
Jacques Offenbach
Música
Compositor francès d’origen judeoalemany.
El 1833 s’establí a París, on fou violoncellista de l’Opéra-Comique Més tard dirigí els teatres Français 1850-55, Champs-Élysées i Bouffes-Parisiens en aquest estrenà comèdies musicals frívoles pròpies i operetes, entre les quals sobresurten Orphée aux enfers 1858, La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866, La grande-duchesse de Gérolstein 1867, sàtira del militarisme prussià, La Périchole 1868, Les brigands 1869, etc El 1880 acabà la seva òpera i obra mestra, Les contes d’Hoffmann És considerat el millor autor de l’opereta francesa del Segon Imperi
Giovanni Battista Niccolini
Literatura catalana
Escriptor.
Fou catedràtic, secretari i bibliotecari de l’acadèmia de belles arts de Florència En les discussions entre clàssics i romàntics s’alineà amb els primers, però acceptà els aspectes del Romanticisme convergents amb la seva ideologia liberal Escriví drames de tema clàssic Edipo nel bosco delle Eumenidi , 1823 i altres de tema històric, de to republicà i liberal Nabucco 1815, Giovanni da Procida 1817, Arnaldo da Brescia 1837, considerat el més reeixit, I Cenci 1854 Publicà un volum de poemes clàssics Poesie , 1886 i estudis de teoria dramàtica Dell’imitazione dell’arte drammatica…
Gao Xiaosheng
Literatura xinesa
Escriptor xinès.
Canvià els estudis d’economia pel periodisme Compromès amb la revolució maoista, fou funcionari d’afers culturals de la seva província natal, de la unió d’escriptors de la qual fou membre Publicà, sobretot, contes Tot i que les seves primeres obres exaltaven la vida dels camperols sota el comunisme, fou considerat desafecte al règim Bandejat al camp, se li prohibí escriure fins el 1979, que fou rehabilitat La seva obra posterior, molt més realista i irònica, amb títols com ara Shuidi zhang’ai ‘Obstrucció subaquàtica’, 1981, és considerada la més reeixida
Edward Forbes
Biologia
Naturalista britànic, president de la Geological Society de Londres i professor d’història natural a Edimburg.
Estudià la botànica, la zoologia i la geologia de la conca mediterrània, i també la fauna i la flora de la Gran Bretanya És considerat com un dels primers oceanògrafs La seva obra fonamental és On the Connexion between the Distribution of the Existing Fauna and Flora of the British Isles and the Geological Changes which Have Affected their Area ‘Sobre la connexió entre la distribució de la fauna i la flora existent a les illes Britàniques i els canvis geològics que n'han afectat l’àrea’, 1846
Albert Besnard
Pintura
Pintor francès.
El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina