Resultats de la cerca

Autodidacte i mestre, fou un dels primers a emprar el landsmål o nynorsk La seva labor periodística exercí una influència considerable en la seva societat, per la renovació cultural de la qual treballà infatigablement Fundador, i director fins a la mort, del periòdic ‘Dølen'', hi publicà la seva obra lírica, d’atmosfera naturalista i tradicional, com a Diktsamling ‘Recull poètic’, 1863 i Storegut ‘El vailet’, 1866

El 1927 emigrà als EUA, on treballà en diverses universitats i en centres d’investigació Féu estudis sobre herència i evolució cultural, i sobretot sobre genètica de la drosòfila Escriví nombrosos articles en revistes especialitzades i diversos llibres Genetics and the Origin of Species , 1937 Evolution, Genetics and Man , 1956 Heredity and the Nature of Man , 1964 Genetics of the Evolutionary Process , 1970 etc

Fou fundada per Llorenç Gomis , els seus germans Joan i Joaquim , la seva esposa Roser Bofill , i un grup d’intellectuals cristians Ha representat un corrent de renovació, sobretot en el camp del catolicisme, però també en el polític, social i cultural Han estat collaboradors habituals, entre altres, a més dels ja esmentats, Enric Ferran, Jordi Maluquer, Roser Bofill, JI Montobbio, Alfons C Comín i JM Llanos

Hi collaboraren escriptors, molts d’ells de gran prestigi, hostils a la política cultural del Noucentisme, entre d’altres Careta i Vidal, Víctor Català i Carreras i Candi, i hi aparegueren obres de Víctor Català 3000 metres , 1918-20, Miquel i Planas, Eduard Girbal, Pin i Soler, Verdaguer, etc Desaparegué el 1926 perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura

En l’edició del 2009 projectà prop de 125 pellícules El festival atorga un premi a la millor producció en aquest gènere i inclou també una secció especial dedicada a les pellícules d’animació infantil A més dels patrocinadors privats, rep suport institucional de l’Ajuntament de Lleida i de l’Institut Cultural d’Indústries Culturals El 2009 rebé el Premi Nacional de l’Audiovisual

Membre del club Centro Cultural de los Ejércitos, es proclamà campió de Catalunya en deu ocasions, tres en espasa 1955, 1956, 1958 i set en sabre 1946, 1952, 1953, 1956-59 Fou internacional amb la selecció espanyola d’espasa als Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona 1955 Ha estat vocal de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esgrima al final dels anys seixanta

Fou inaugurat l’any 1940 amb el nom d’Entre Rius a causa de la seva situació geogràfica És la seu de l’Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu Passà a ser de titularitat municipal a partir del 1960 Al llarg dels anys s’hi han fet obres de remodelació, com la construcció de grades i d’una tribuna coberta Té capacitat per a 4000 espectadors

Coneixedor de la filosofia idealista alemanya, rebé també les influències dels intellectuals que més tard foren els protagonistes del renaixement cultural rus VGBelinskij, STAksakov, MABakunin, etc La seva obra és molt curta A més dels poemes publicats en revistes literàries de l’època, escriví Vasilij Šujskij 1830 i Neskol’ko magnovenij iz žizni grafa T ‘Alguns instants de la vida del comte T’, 1834

Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola

Residí a la cort, a Alep i a Bagdad Tingué una posició favorable al xiisme i escriví una obra sobre els seus màrtirs És autor de Kitab al-aġānī ‘Llibre dels cants’, on explica l’ambient històric i cultural dels poetes i dels músics àrabs des de l’època preislàmica fins al segle IX Envià la primera còpia del llibre al califa al-Ḥakam II de Còrdova