Resultats de la cerca

Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà, després del…

El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa…

Deixeble dels pianistes CA Stein i E Passy, fou un dels compositors nacionalistes suecs més destacats del segle XIX Estudià dret a Uppsala, i en aquella estada compongué, conjuntament amb el príncep Gustau de Suècia, l’òpera La dama blanca de Drottningholm , estrenada a Estocolm el 1848 Professionalment fou bibliotecari del príncep Òscar des del 1853 i director de l’escola de música de Lindblad entre el 1861 i el 1872 A part de les seves tasques pedagògiques, la intervenció com a assistent a la Reial Òpera d’Estocolm i les seves composicions vocals, és conegut per les seves òperes, sobretot…

Inicià la seva formació a Anglaterra, amb GPS Jacob, RO Morris i J Ireland, i amplià els estudis al Nou Conservatori de Viena 1937, al mateix temps que rebia lliçons d’A Webern En retornar a Anglaterra treballà com a productor a la BBC El seu estil inicial conté fortes dosis d’emmirallament envers el Romanticisme la música de F Liszt es pot resseguir en les obres primerenques per a piano Després, la major part de la seva producció s’inclou en la tècnica serialista, com és el cas de Night Music , dedicada a Webern, o de Passacaglietta , dedicada a A Schönberg La seva obra simfònica mostra l’…

Format al Conservatori de Copenhaguen amb els professors K Jeppesen contrapunt, P Schierbeck composició, J Jersild orquestració i B Hjelmborg teoria, posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen amb JP Larsen Del 1953 al 1958 ensenyà al Reial Conservatori Danès de Música El 1959 entrà com a professor assistent a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou associat 1961-71 i titular 1971-96 Doctor per aquesta universitat el 1972 amb una tesi sobre el serialisme en l’obra d’A Schönberg, treballà en importants centres d’investigació musicals, com l’Institut Arnold…

Es formà musicalment amb Juan Martín al Colegio de Infantes de Coro de la catedral de Salamanca El 1789, després d’unes difícils oposicions, prengué possessió del càrrec de mestre de capella de la catedral, i quatre anys més tard fou nomenat catedràtic a la universitat de la mateixa ciutat La seva activitat musical i universitària li donà un gran prestigi arreu d’Espanya, i el 1817 compongué i dirigí a Madrid un tedèum per a celebrar la maternitat de la reina El 1829, G Rossini li envià una missiva valorant molt positivament un dels seus misereres El 1830 s’interpretà, a la capella reial, una…

La toracocentesi o punció pleural és un mètode d’examen que consisteix a efectuar una punció a la paret toràcica per atènyer l’espai pleural i extreure el líquid acumulat en aquesta cavitat Hom empra aquesta tècnica en la diagnosi del vessament pleural, per a examinar i analitzar el líquid acumulat a la cavitat pleural El procediment s’efectua amb la persona que és examinada asseguda, després d’haver-li injectat un anestèsic local en el punt on es realitzarà la punció Així, s’introdueix una agulla gruixuda arran de la vora superior d’una costella, per tal d’evitar lesions en els…

Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer…

Els indicadors de neutralització són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna Els indicadors mixts són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició…

Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o folkloritzants…