Resultats de la cerca

El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern L’àrea conreada ocupa 1 256 ha un 77% del terme, amb predomini de secà i arbori oliveres, garrofers, ametllers El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual El principal conreu de regadiu és el taronger, seguit de les…

La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…

Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la…

El poble de Tivenys és situat molta prop de l’Ebre, just enfront del nucli de Xerta El lloc, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació un any després de la conquesta de Tortosa El 1149 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí als jueus de Tortosa una carta de poblament en la qual es menciona, entre altres béns, V”honorem de Abenxeri in Tivenx ”, que rendia trenta quintars de verema, sis càntirs d’oli i sis quintars de figues Un document datat entre el 1167 i el 1194 indica que Martí d’Astorga i la seva muller Estefania donaren a la seva néta Ermengarda, al seu…

Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 o 1148, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s…

D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli el 1847 hom edificà per a la seva representació el Teatre Principal, el 1901 el Teatre Olesa i el 1922 el Teatre El Círcol El 1940, un cop acabada la guerra del 1936-39, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana El 1949 Joan Povill i Adserà , que el dirigia des del 1933, escriví l’actual lletra —que substituí les diverses versions que de l’obra atribuïda a Antoni de Sant Jeroni frare…

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985, premi Ignasi…

La dieta hipopurínica , és a dir, de baix contingut en purines, substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules, forma part de la prevenció i el tractament de la gota, malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric, producte de degradació de les purines La gota es produeix quan, com a conseqüència d’una hiperuricèmia o augment important i persistent de la concentració d’àcid úric en la sang, es produeixen dipòsits i acumulacions de sals o urats en les articulacions i altres teixits orgànics Una de les circumstàncies que…

Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s’…