Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
Sant Vicenç de Vilamalla
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla és a l’extrem de tramuntana del reduït nucli de la població Vilamalla és al sud-est de Figueres, als terrenys lleugerament ondulats que limiten la plana alt-empordanesa, a l’interfluvi entre les conques del Fluvià i la Muga Mapa 258M781 Situació 31TDG975742 Des de la N-II, a l’inici de la carretera de la Bisbal, al veïnat del Pont del Príncep, cal agafar la carretera que en 2 km porta a Vilamalla Des d’ací, seguint vers Garrigàs, hom pot enllaçar també amb la N-II JBH Història El lloc de Vilamalla és esmentat per primera vegada en una…
Els pterobranquis
Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a Banyuls de la…
Sinaí
Vista de la península del Sinaí
© Corel Professional Photos
Península
Península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica i que constitueix un horst triangular delimitat al N per la mar Mediterrània, al SW pel golf i el canal de Suez, al SE pel golf de ‘Aqaba i al NE per l’estat d’Israel.
Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…
rambla Primera
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d’Altura (Alt Palància), i s’uneix al seu col·lector, aigua avall de la confluència d’aquest amb la rambla Castellarda, dins el terme de Llíria (Camp de Túria).
barranc de Pamano
Riu
Riu de la vall d’Àssua, (Pallars Sobirà), que neix al terme de Sort, al vessant S del Montsent, i després de passar per Llessui, Saurí, Bernui, Sorre i Altron, prop d’aquest darrer s’uneix al Rialbo i forma el riu de Sant Antoni.
les Voltes
Poble
Poble del municipi de Riudecols (Baix Camp), a la dreta de la riera de les Voltes, curs d’aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s’uneix a la riera d’Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp.
L’església parroquial és dedicada a la Concepció Al segle XIX formà part del municipi d’Alforja
coma Troja
Alta vall de la Vall d’Aran, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra de Sescorjada, dins el terme de Viella, i s’uneix al seu col·lector prop de l’Harga de Güerri, dins el terme de Canejan.
Brangolí
Veïnat
Veïnat del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m d’altitud, sota la muntanya de Bell-lloc, a l’esquerra del riu de Brangolí
, que neix al massís del Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, i formen el Raür.
De la seva parròquia Sant Fruitós depenen Feners i Bena És un petit edifici d’origen romànic
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat