Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts. Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons. Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs. Comprenen dos ordres: els cefalodíscides (Cephalodiscida), solitaris o colonials, i els rabdoplèurides (Rhabdopleurida), colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània (Rhabdopleura normani, a Banyuls de la Marenda).
Morfologia
Morfologia general dels pterobranquis. A Aspecte general d’una colònia de Rhabdopleura, molt augmentada, que mostra dos zoecis (1) i una ramificació secundària nascuda de l’estoló principal; dins els tubs es veuen, per transparència, els zooides (2). A′ Detall de la regió cefàlica d’un zooide, en un tall sagital. 1 zoeci, 2 zooide, 3 estoló, 4 tentacles branquials, 5 boca, 6 faringe, 7 esòfag, 8 intestí, 9 anus, 10 ull, 11 celoma del lòbul preoral, 12 celoma del coll, 13 celoma del tronc, 14 lòbul preoral o escut cefàlic, 15 peduncle, 16 estomocordi.
Biopunt, a partir de fonts diverses
L’únic gènere que constitueix l’ordre dels rabdoplèurides, Rhabdopleura, es caracteritza per l’aspecte de les seves colònies, com una xarxa de filaments quasi negres. Els individus, dins els tubs, es troben units per un estoló; la seva llargada és només d’1 mm. El cos és dividit en tres parts: l’escut cefàlic o lòbul preoral (protosoma), el coll o collar (mesosoma) proveït de tentacles, i, finalment, el tronc (metasoma), que comprèn l’anus (dorsal) i un peduncle molt curt que s’insereix als estolons. El lòbul preoral és com una trompa i no presenta cap porus que comuniqui el seu interior amb l’exterior. És separat de la regió del collar per una paret gelatinosa. Aquest collar porta a la cara dorsal un aparell lofoforal, que no és més que un conjunt de brànquies externes plomoses; és format per dos braços, amb tentacles ciliats. La boca, ventral, es troba al collar, com l’anus, que hi ocupa una posició dorsal. El peduncle uneix els individus a l’estoló. L’estoló, negre, és format per un tub amb cèl·lules que secreten una cutícula còrnia, que forma l’esquelet. Aquest tub corni persisteix quan l’estoló mor. El tub digestiu té forma d’U, amb un estomocordi a la zona de la faringe. El plàncton que capturen els pterobranquis arriba fins a la boca per una via mucosa situada per sobre dels braços i per un canal que té al coll. Si hom els molesta, s’amaguen a l’interior del tub. El sistema nerviós és format per un gangli nucal a la base del lofòfor, un tronc posterodorsal, un cordó anterodorsal, els nervis del lofòfor i les branques laterals, que van fins a l’orifici bucal. Els sexes són separats; tenen gònades no parelles, que, situades a la part anterior del cos, s’obren a l’exterior per un conducte curt.
Presenten dos tipus de reproducció, sexual i asexual per gemmació. En la reproducció sexual, la fecundació és externa. Els ous són molt voluminosos, i es desconeix la seva ontogènesi. Les larves són pelàgiques. La reproducció per gemmació porta a la formació de colònies. Les gemmes són formacions de l’estoló que fan més gran la colònia o bé substitueixen els individus degenerats a dintre dels tubs. La gemma primer és oval i després es fa llarga i es divideix en els tres segments típics.
Els grups de pterobranquis
L’ordre dels rabdoplèurides només és representat per un gènere: Rhabdopleura. La seva distribució no és encara ben definida ja que són organismes poc estudiats arreu del món. L’únic registre sobre la seva presència a la Mediterrània es troba a les costes catalanes. Concretament a Banyuls de la Marenda (Vallespir), on s’ha trobat damunt una closca de mol·lusc procedent d’un dragatge. Probablement, es tracta de l’espècie Rhabdopleura normani. Hom creu que les seves larves van penetrar a la Mediterrània per l’estret de Gibraltar. Aquesta espècie és de color marronós transparent, negre per la part interna. Fa estolons fràgils, amb tubs erectes, de pocs mil·límetres de llargada. Els individus són obscurs, de la mateixa talla. Es troba al damunt de conquilles de mol·luscs i possiblement damunt el corall Lophelia, bé que molt rarament.
Els cefalodíscids, no tractats aquí, són animals colonials (hi ha, però, una espècie de vida lliure), que viuen en tubs imbricats i espinosos molt fins, d’uns 5 mm de diàmetre. Els animals que hi ha a l’interior són encara més petits, només d’1 mm de diàmetre, i són independents entre si. Es reprodueixen per gemmació i sexualment (els sexes són separats). Viuen als oceans de l’hemisferi sud, entre els 100 i els 500 m de fondària.