Resultats de la cerca

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona 1941-1947 1969…

Estudià a Harvard, on es relacionà amb RWEmerson i les teories del transcendentalisme , que contribuïren a la seva predilecció per la solitud i una actitud de retorn a la natura Fruit de dos anys de vida aïllada en una cabana fou Walden, or Life in the Woods 1854, on narra les seves experiències personals i la seva línia de pensament Anteriorment havia publicat A Week on the Concord and Merrimack Rivers 1849 A part certes obres de caire social, com Slavery in Massachusetts 1854 i John Brown 1859, publicà també, entre altres obres, The Maine Woods 1864 i A Yankee in Canada 1866 El 1905…

Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae i Historia del Arte…

Estigué casada amb l’escriptor Leone Ginzburg, com ella d’origen jueu i actiu antifeixista, assassinat el 1944 Després de la guerra treballà en tasques editorials i participà en moviments polítics d’esquerra La seva narrativa reprodueix amb distanciament la realitat quotidiana i gira al voltant de la psicologia dels personatges Sovint, l’afany d’objectivitat dóna als seus relats el to de crònica o de documental Publicà volums de narracions La strada che va in città , 1942 Sagittario , 1957 Le voci della sera , 1961, novelles Tutti i nostri ieri 1952 Lessico famigliare , 1963 La…

Publicà el seu primer volum Poems , el 1940 Serví a la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial, alhora que publicava els volums de poesia, The Middle of a War 1942 i A Lost Season 1944 Canvià, però totalment el seu estil en Epitaphs and Occasions 1949 i Counterparts 1954 La publicació de Collected Poems 1936-1961 1962 li comportà ésser considerat com un dels millors poetes contemporanis La seva primera novella The Second Curtain 1953 s’acosta al gènere d’intriga From the Joke Shop 1975 és un volum de 63 poemes irònics sobre el fet d’envellir També és autor d’una antologia de…

També pot contenir responsoris o altres cants del repertori Per a cadascun d’aquests cants es dona la fórmula salmòdica i la terminació o diferència que ha de permetre un millor encadenament de la cadença final amb la repetició de l’antífona La seva finalitat és fonamentalment pràctica ajudar el cantor eclesiàstic a aprendre de manera metòdica els elements variables de la salmòdia Sovint apareix incorporat en altres tipologies com antifonaris, graduals, tropers, prosers o costumaris També es troba sovint vinculat a volums on hi ha tractats teòrics Foren especialment freqüents…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla i Aragón 1908, i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l' Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino 1925, amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València 1930, Vinatea 1936, La Taula de Canvis de València 1408-1719 1957, Las Rocas 1957 i…

Fou nomenat cardenal el 1965 Sabé unir una gran elevació espiritual fou comentador fervent de sant Joan de la Creu i el rigor d’un pensament estrictament tomista Hom retroba l’afinitat amb Jacques Maritain a Connaissance et inconnaissance de Dieu 1943 i en la revista “Nova et vetera” que dirigí des del 1928 fins a la seva mort Durant el primer període de la seva vida féu atenció a les relacions entre catòlics i protestants, després denuncià les accions antisemites dels nazis en dues obres vigoroses darrerament es dedicà a l’elaboració d’un monumental tractat sobre l’Església que deixà…

Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona 1601, a Valladolid 1605 i a la Universitat de Tarragona 1607 Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort 1603, a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus ms 622-632 i 634-638 diverses miscellànies i comentaris sobre filosofia, metafísica i…

Després de fer de lector a la Universitat de Varsòvia, el 1925 se n'anà a Turquia com a encarregat d’un curs d’història de les religions i establí contacte amb les llengües caucàsiques Més tard, el 1931, installat a Uppsala com a lector d’aquella universitat, estudià el folklore i les llengües nòrdiques Des de l’any 1948 fou professor del Collège de France Investigà la mitologia indoeuropea fent servir el mètode comparatiu per tal de conciliar l’actitud estructuralista amb l’aproximació històrica Entre les seves obres cal destacar Le festin de l’immortalité Étude de mythologie comparée indo-…