Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
stoping
Geologia
Mecanisme de transport i emplaçament de magmes a l’escorça terrestre, caracteritzat per l’efecte esmicolador de roques encaixants produït pel magma ascendent.
Un cop trossejades, les roques encaixants s’enfonsen dins el magma a causa de la seva major densitat, i obren espai per a la successiva ascensió de magma cap a la superfície El concepte fou proposat per RA Daly el 1903 És considerat un mecanisme de transport magmàtic poc eficaç, ja que la incorporació de xenòlits al magma contribueix al seu ràpid refredament i obstrucció del conducte d’ascensió S’accepta com a procés operant en nivells relativament superficials a l’escorça L’esfondrament de caldera, característic dels complexos anulars, constitueix un tipus particular de magmatic…
metabolisme
Arquitectura
Corrent d’arquitectura creat al Japó durant la dècada dels seixanta que defensava una arquitectura i un urbanisme basats en les possibilitats de les tècniques contemporànies, per donar resposta als fenòmens demogràfics de superpoblació.
Els metabolistes plantejaren estructures connectables de grans dimensions, formades per unitats individuals prefabricades, en analogia als processos biològics a què es refereix el seu nom Entre els pocs projectes construïts destaquen els dels qui en són els membres més representatius, Kisho Kurokawa Nagoya, 1934 i Kyonori Kikutake Fukoaka, 1928 El primer realitzà la torre càpsula Nagakin per a solters a Tòquio 1971 i la megaestructura del parc d’atraccions de Hawaii a Yamamata 1966-67 El segon realitzà la Casa del Cel 1958, així com altres projectes no construïts per a les…
ankarapitec
Paleontologia
Hominoide del Miocè de Turquia.
Fou descrit per primer cop només a partir de dents i alguns fragments mandibulars Durant algun temps, es pensà que l' Ankarapithecus meteai era en realitat una espècie del gènere Sivapithecus , descrit en nivells d’edat semblant al Pakistan A favor d’aquesta adscripció hi havia el fet que el molars d’ankarapitec mostraven un esmalt gruixut com el del Sivapithecus Finalment, la troballa del fragment cranial d’ankarapitec mostra que l' Ankarapithecus meteai no pot ésser adscrit al Sivapithecus , encara que hi pot estar relacionat i que de fet té més afinitat amb una forma molt robusta descrita…
flipper
Jocs
Màquina inventada als EUA.
Amb la qual hom practica un joc que consisteix a obtenir un nombre de punts fixat per endavant fent córrer successivament unes boles a través d’un pla inclinat en el qual hi ha un seguit d’obstacles, els quals, en ésser tocats per la bola, la projecten en diferents direccions alhora que atorgen un nombre de punts determinat El jugador ha d’impedir, movent dues aletes d’ací ve el nom de la màquina, que la bola s’introdueixi en un forat de la part inferior del pla Si el jugador aconsegueix els punts necessaris, rep com a premi la possibilitat de jugar una altra partida de franc
ferroaliatge
Tecnologia
Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.
Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856 El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom Hom els pot obtenir en alt forn, en…
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les…
Joan Maria Mundó i Freixas
Geografia
Explorador i topògraf.
S’exilià a Veneçuela el 1907 i s’establí a Ciudad Bolívar Fou prospector i propietari de les mines d’or i diamants conegudes amb el nom de Mundó Amb l’explorador Fèlix Cardona i Puig feu una expedició a les fonts del riu Caroní, on descobriren el Salto Angel —anomenat així a l’informe de la Comissió Exploradora de la Gran Sabana 1926-28—, i que és considerada la cascada més alta del món També explorà la zona del riu Iguanoco Fruit de les seves expedicions, fou una collecció de mapes sobre aquests indrets Posteriorment, poc després de la seva mort 1930, un recull cartogràfic fou…
Salvador Moyà i Solà
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, entrà a formar part de l’equip d’investigadors de l’Institut de Paleontologia que porta aquest nom el 1983 El 1984 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre els bòvids fòssils del Miocè de la conca del Vallès-Penedès, grup sobre el qual ha publicat nombrosos articles d’investigació Durant la dècada dels anys noranta ha orientat les seves recerques cap al camp dels primats fòssils, sobretot arran de la troballa d’un exemplar molt complet de l’hominoide miocènic Dryopithecus al jaciment de Can Llobateres Sabadell Des del 2006…
hivern

Racó de poble, efecte d'hivern, de Camille Pissarro
© Corel
Estació de l’any, entre la tardor i la primavera, que, a l’hemisferi nord, va del 20-23 de desembre (solstici d’hivern) al 19-21 de març (equinocci de primavera), i, a l’hemisferi sud, del 20-23 de juny al 19-21 de setembre.
L’inici de l’hivern es correspon amb la posició de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual l’eclíptica del Sol arriba a la seva posició més austral Quan això succeeix, el Sol està en la seva màxima declinació sud -23º 27’ i durant uns quants dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, moment de l’any que rep el nom de solstici d’hivern És també en aquest moment que, a l’hemisferi sud, s’inicia l’estiu El dia del solstici d’hivern és el més curt de l’any, el Sol surt més tard i es pon més aviat