Resultats de la cerca
Es mostren 15977 resultats
redemptorista
Cristianisme
Membre de la congregació del Santíssim Redemptor fundada el 1732 per sant Alfons Maria de Liguori a Scala, prop d’Amalfi (Itàlia), per a realitzar missions entre la població rural de Nàpols.
Aprovada per Benet XIV 1749, l’orde s’estengué aviat per Europa, Amèrica, Índia, etc N'existeix una branca femenina, fundada també el 1732, dedicada a la vida contemplativa La congregació s’establí a València el 1917 i a Barcelona el 1926 N'hi ha també una branca de ritu bizantí, especialment entre els rutens
Gernikako Arbola
Música
Composició musical basca, escrita en ritme de zortziko (5/8), amb text i música de José María Iparraguirre, amb la col·laboració, sembla, de Juan José Altuna, que l’estrenà l’any 1853, a Madrid.
Esdevinguda molt popular al País Basc, es convertí en l’himme basc, i el 1931 fou associat a l’himne de la República
marquesat de Malta i Gozzo
Història
Títol jurisdiccional concedit pels reis Martí I i Maria I de Sicília, el 1396, a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, comte d’Agosta, a qui fou confiscat el 1398.
Sembla que més tard fou retornat al seu fill Guillem Ramon de Montcada i Carròs mort el 1448
baronia d’Alemany
Història
Antic feu català confirmat pel pretendent tradicionalista Carles, duc de Madrid, a favor de Maria dels Dolors d’Alemany i de Bellet, filla del general Francesc d’Alemany i Gil de Bernabè.
Rialles
Cinematografia
Moviment cultural creat a Terrassa el 1972 per Josep Maria Font, Esperança Santacana i Oriol Verd, amb la finalitat d’oferir al públic infantil espectacles en català de qualitat estètica i pedagògica.
Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local, s’estengué per…
comtat de Trullars
Història
Títol concedit el 1794 a Francisca María Dávila, vídua del general Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz
, en memòria de la victòria d’aquest a Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran.
En fou l’única titular
marquesat de Torralba
Història
Títol concedit l’any 1894 a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d’una antiga senyoria de la família sobre Torralba (Alt Palància).
Ha passat als Iturralde
comtat de Sagunt
Història
Títol concedit el 1888 al comandant de cavalleria i coronel de milícies Josep Maria Romeu i Crespo en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras.
Continua en la mateixa família
La renovació de la segona meitat del segle XV i el pas cap al Renaixement
Art gòtic
Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’…
Mobiliari litúrgic
Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…