Resultats de la cerca
Es mostren 9877 resultats
Calonge i Sant Antoni
Plaça del castell de Calonge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, al vessant oriental de les Gavarres.
Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…
Costa d’Ivori

Estat
Estat de l’Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l’est per Ghana, i a l’oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.
La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…
Sant Bartomeu de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa Mapa 294M781 Situació 31 TDG315772 Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el…
El marc geogràfic del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…
Granges de Santa Maria de Poblet
Art romànic
Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII A Altisent Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèllit del monestir Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi de Vimbodí No hi resten vestigis d’època romànica, però n’hi ha…
Castell de Puig-reig
Art romànic
Situació El castell és situat en un petit puig, al peu del riu Llobregat que li fa de muralla per la banda de llevant, mentre que al costat meridional s’hi ha anat edificant el poble Sota mateix del castell hi ha l’església romànica del XII de Sant Martí i l’església nova Aquest castell consta en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 0,75 — y 47,4 31 TDG 075474 Vista aèria de l’àrea que ocupa el castell de Puig-reig, a la punta del turó, avui plena de construccions modernes A mà esquerra apareix l’església de Sant Martí de Puig-reig J…
Sant Martí d’Ix (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural d’Ix, presidit per l’església de Sant Martí ECSA - F Tellosa Aquest temple parroquial és situat al poble d’Ix, a l’esquerra del Segre, 1 km a llevant de la Guingueta d’Ix i a poca distància de la carretera, des d’on és perfectament visible, que va de la Guingueta a Montlluís LICS-JCR-ERR Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 40” N - Long 1° 58’ 16” E Història El primer esment de la parròquia d’Ix es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document redactat segurament al final del segle X, sota la forma Hyxi L’…
Arquitectura 2016
Arquitectura
Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…
Viles i ciutats de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…
forma
Música
Organització o configuració que presenta una peça musical.
El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…