Situació
El castell és situat en un petit puig, al peu del riu Llobregat que li fa de muralla per la banda de llevant, mentre que al costat meridional s’hi ha anat edificant el poble. Sota mateix del castell hi ha l’església romànica del XII de Sant Martí i l’església nova. Aquest castell consta en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 0,75 — y 47,4 (31 TDG 075474).
Vista aèria de l’àrea que ocupa el castell de Puig-reig, a la punta del turó, avui plena de construccions modernes. A mà esquerra apareix l’església de Sant Martí de Puig-reig.
J. Pagans-TAVISA
Una vista del castell de Puig-reig, avui molt modificat i amb escasses restes d’època romànica. Aquest castell, que, tot aprofitant les roques i els desnivells del turó, es distribuïa en tres recintes, devia constituir un impressionant conjunt de fortificacions; fou regentat pel trobador Guillem de Berguedà.
R. Viladés
Per arribar-hi cal seguir el mateix camí que porta a l’església romànica. Des de l’església es passa a la plaça que hi ha davant el cementiri; d’aquí es pren una carretera o camí que porta a dalt del castell. (RVL)
Història
El castell de Puig-reig, al comtat de Berga, fou un dels punts més avançats de l’onada repobladora del segle IX pel cantó del Llobregat que va tenir com a punt de partida l’any 798, Lluís el Piadós d’Aquitània encarregà l’organització del districte fronterer conegut amb el nom de marca hispànica. Aquesta decisió afectà el Berguedà, car Lluís encarregà al comte indígena Borrell, l’ocupació de les places fortes de Casserres, Cardona i Osona, i altres llocs abandonats.
Si l’organització militar es concretà en les places fortes esmentades, un lligam de petites fortaleses unia aquests punts estratègics. Al final del segle IX aquesta línia fortificada es trobava ja consolidada al llarg dels rius Llobregat i Cardener i a tot el comtat de Berga.
El castell de Puig-reig fou un dels punts d’aquesta línia de frontera, car el castell era ja construït al final del segle IX. La primera referència documental de la seva existència és, però, de l’any 907, quan fou consagrada l’església de Sant Martí (in castro quedem vocitato Pugo Regis).
Cal pensar, doncs, que darrere l’organització castellera, militar i defensiva, es produí l’organització religiosa i parroquial; la connexió és tan evident, que l’església de Sant Martí de Puig-reig és, alhora, l’església del castell.
Al llarg del segle × es referencia molt sovint l’existència del castell de Puig-reig i l’any 974 és esmentat ja el seu vicari, Olivar. El 984 uns particulars feien donació d’unes terres a l’església de Sant Martí amb la clàusula específica que explica que aquesta donació es fa sense cap impediment del vicari del castell (sine impedimento vicario huius castro).
Aquestes notícies ens informen de l’existència d’un castell termenat a Puig-reig, un gran castell al peu de la “strata publica” que incloïa els llocs de Fonollet, la Lladernosa, tota la Vall de Merola i el terme de Puig-reig, coincidint gairebé amb l’actual terme municipal; englobava també les esglésies de Sant Sadurní de Fonollet, Sant Andreu de Madrona, Sant Marçal, Sant Joan Degollat, Sant Andreu de Gamisans (avui de Cal Pallot), Sant Julià de Puig-reig i Sant Miquel de la Lladernosa i una part del terme parroquial de Santa Maria de Merola.
Al terme del castell de Puig-reig hi tenien grans propietats nobles importants: el comte Miró de Barcelona (segle X a la Lladernosa), la família vescomtal del Berguedà (el segle XI a Fonollet), el monestir de Santa Maria de Serrateix, i, especialment i a partir del segle XII, la família vescomtal del Berguedà, que fou senyora de tot el castell i terme de Puig-reig.
L’any 1142 el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller Berenguera i els seus germans, cedien a Guillem i a Arnau de Benviure el castell de Puig-reig per la quantitat de 200 denaris i 100 sous, amb la condició que la família podria fer-hi estada, però també els vescomtes del Berguedà (Guillermo atque Amallo facere statiam et habere in dominio infra cas te liare ipsius castri iuxta turrem).
El germà del vescomte Guillem de Berguedà, Ramon de Fonollet, tenia amplis dominis al lloc de Fonollet, inclòs dins el terme del castell de Puig-reig. El vescomte Guillem abans de morir cedí masos del terme del castell a l’orde militar del Temple de Salomó; l’any següent, el 1183, en el seu testament ampliava aquestes deixes amb més masos dels termes castellers de Puig-reig i Casserres.
En aquest testament deixava com a hereu de tots els seus béns el seu fill gran, el trobador Guillem de Berguedà, el qual passà grans temporades residint al castell; la major part de la documentació des del 1136 fins al 1187 de la família vescomtal el relaciona, directament o indirectament, amb el castell de Puig-reig.
La iniciativa del vescomte, de cedir terres i béns a l’orde militar del Temple, fou seguida per molts homes pietosos del terme casteller; des del 1186 comencen les donacions de masos, terres i vinyes a favor de l’orde i dins el terme del castell de Puig-reig. Així, el mateix trobador Guillem de Berguedà, l’hereu del vescomte, deixava als templers moltes propietats en el curs de la seva vida i especialment l’any 1187, en fer testament, donà a l’orde el vell castell de Puig-reig amb Fonollet, els seus termes, pertinences, cavallers, homes, boscos, prats, pastures, conduccions d’aigua, camins, roques, pedres, censos i usatges i molins (kastro de Podio Regis et cum Fonoleto cum omnibus illorum terminis et pertinenciis et cum militibus et hominibus et silvis et garricis, pratis, pascuis, aquis, uiis euntibus et redeuntibus rochis et petris et omnibus eis pertinentibus censis et usaticis...).
Les àmplies possessions del trobador es repartiren entre molts beneficiaris; a més de les donacions al Temple, el trobador cedí als hospitalers el mas Vilaró de Casserres, a Santa Maria de la Guàrdia el mas Trullars del mateix terme Casteller; a Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Santa Maria de Solsona i Sant Pau de Casserres altres béns immobles.
Al seu germà Berenguer, el castell de Montmajor i els castells que tenia en feu pel comte de Barcelona: Casserres, Madrona i Espinalbet; també el feu que tenia per Hug de Mataplana i els drets sobre Calders, Cerdanyola i Sentmenat. A l’altre germà Bernat li cedí la quarta part dels béns que havia donat a Berenguer, del qual s’havia de fer home dependent. El testament fou signat pels marmessors Guillem de Calders, Guillem de Talamanca, Pere de Calders, Bernat de la Portella, Guillem de l’Espunyola, Ramon de Viver i Bernat de Merola i en presència de Rubèn de Benviure, frare del Temple, i Guillem de Cerdanyola, comanador de Palau.
Malgrat el testament de Guillem de Berguedà, l’any 1199, probablement ja mort el trobador, el seu germà Ramon de Berguedà va vendre al rei Pere el Catòlic, el castell de Puig-reig i tot el vescomtat de Berguedà, a canvi d’una renda vitalícia; l’any 1200 el mateix Ramon de Berguedà confirmava al rei Pere, de nou, la venda.
Possiblement el castell va romandre, però, en mans de l’orde militar del Temple, car l’any 1212 la casa del Temple obtenia la cancel·lació de la hipoteca que gravava els molins de Puig-reig, per gràcia del vescomte de Cardona.
Pocs anys després, el 1231, el rei Jaume I confirmava el testament de Guillem de Berguedà i especialment el domini dels templers sobre el castell de Puig-reig. Aquesta confirmació devia ésser necessària, car els títols de propietat sobre el castell de Puig-reig devien presentar deficiències, sobretot arran de la venda a la corona del castell i del vescomtat l’any 1199, que no devia deixar gaire clars els drets de l’orde militar del Temple sobre el lloc.
Cal valorar la importància d’aquesta donació, car Puig-reig esdevingué un punt clau per a organitzar els dominis de l’orde militar en aquesta zona del nord de Catalunya. Els templers, igual com la resta d’ordes militars, tenien els seus dominis principals a la Catalunya Nova i Puig-reig devia esdevenir el centre d’una comanda a la zona de muntanya.
La creació d’una comanda tenia en compte una situació estratègica convenient, la qual podia aglutinar una àmplia zona on l’orde hagués obtingut territoris; aquestes comandes eren dirigides per un preceptor o comanador que administrava els dominis que depenien de la comanda.
Així, els comanadors del Berguedà i de la Cerdanya foren des del 1239, pocs anys després de la confirmació del rei Jaume I, comanadors de Puig-reig, ja com a casa independent. L’any 1248 els documents citen l’existència de la casa de Puig-reig ocupada pels comanadors i dos frares cavallers; els oficials conventuals no són esmentats fins el 1285.
És evident que les donacions del vescomte Guillem de Berguedà, del seu fill trobador i dels homes del terme de Puig-reig foren cabdals a l’hora de fer decidir als templers a crear la comanda per a administrar els béns que tenien al Berguedà i a la Cerdanya i establir el seu centre al castell de Puig-reig.
Els templers heretaren de Guillem de Berguedà el sistema de contribucions conegut amb el nom general d’“usos”; per tal de millorar i incrementar la població de Puig-reig l’orde militar atorgà als habitants del castell, i aleshores ja vila de Puig-reig, una carta de franqueses, el 28 de juliol del 1281.
Carta de franqueses de Puig-reig (28 de juliol del 1281)
Carta de franqueses atorgada per Pere de Montcada, mestre templer d’Aragó i Catalunya, als pobladors de Puig-reig. Els concedeix l’exempció dels mals usos i llibertat de moviments, amb retenció del dret dominical i de la justícia per part del concedent.
"Noverint universi quod nos frater Petrus de Montecathano, domorum militie Templi in Aragonia et Cathalonie magister humilis, de concilio fratris Arnaldi de Timor, castellani Montissoni, fratris Guillelmi de Miraveto, comendatoris Gardennii, fratris Raymundi de Sancto Daniolo, socii nostri fratris, fratris Francici de Talliata, comendatoris Azconis, fratris Guillemi de Puyg Naucler, comendatoris de Podio Regum et plurium aliorum fratrum nostrorum, volentes castrum et villam de Podio Regum populare et meliorare, cum testimonio huius pagine firmiter valiture damus, concedimus et confirmamus omnibus illis populatoribus qui venire ad dictum locum de cetero voluerint populatum (sic) et fecerint continuam residenciam ibidem ac se fecerint homines proprii Templi, quod sint franqui perpetuo et liberi de cogocia et intestatu et exorquia et de redemptione hominum et mulierum. Ita quod possint venire libere populatum ad dictum locum sine omni redemptione, et quod possint libere recedere quandocumque eis placuerit sine omni redemptione personarum suarum et mobilium suorum, salvo tamen in omnibus, iure Templi in possessionibus et hereditatibus quas pro Templo tenerent vel haberent et salvo etiam et retento quod si forte fecerint malefectum vel comiserint delictum aliquod in dicto loco, quod teneantur facere iustitie complementum in posse iudicis templi. In cuius rei testimonium hoc presens instrumentum sigilli nostri munimine fecimus roborari. Quod est actum Vo Kalendis augusti, anno Domini M° CC° LXXX° primo.
Sig + num fratris Petri de Montechatano, magistri predicti. Sig + num fratris Arnaldi de Timor, castellani predicti. Sig + num fratris Guillelmi de Miraveto, comendatoris Gardennii. Sig + num fratris Raimundi de Sancto Daniolo, predicti. Sig + num fratris Francici de Talliata, comendatoris Azconis. Sig + num fratris Guillelmi de Puyg Naucler, comendatoris de Podio Regum. Sig + num Bertolini de Caneto. Sig + num Raimundi de Azcone, scutiferorum domini magistri, testium huius rei. Sig + num Raymundi Savine, notarii domini magistri predicti, qui hoc scribi fecit de mandato eiusdem et clausit die et anno prefixis."
Original. Pergamí conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Pergamins de Pere II, núm. 262.
Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, I, CSIC, Madrid-Barcelona 1969, pàgs. 507-508.
Traducció
"Sàpiguen tots que nos, el germà Pere de Montcada, humil mestre de les cases de la milicia del Temple a Aragó i a Catalunya, amb el consell del germà Arnau de Timor, castlà de Montsorís, del germà Guillem de Mirabet, comanador de Gardeny, germà Ramon de Sant Daniel, company del nostre germà, del germà Francesc de Tallada, comanador d’Ascó, del germà Guillem de Puig Naucler, comanador de Puig-reig i de molts altres germans nostres, volent poblar i millorar el castell i la vila de Puig-reig, amb el testimoni d’aquest document al qual donem fermament validesa, concedim i confirmem a tots els pobladors que volguessin venir a poblar aquest lloc i hi fessin continuada residència i es fessin homes propis del Temple, que siguin francs perpètuament i lliures de cogúcida i d’intèstia, d’eixorquia i de redempció d’homes i de dones. I que puguin venir lliurement a poblar el citat lloc sense cap redempció i que puguin lliurement marxar quan vulguin sense cap redempció de les seves persones i dels seus béns mobles, excepte en totes les possessions que de dret són del Temple i en totes les herències que tenen o posseeixen en favor del Temple i excepte també el que si fessin alguna malifeta o algun delicte en l’esmentat lloc, que estiguin obligats a fer justícia pel poder del jutge del Temple. D’aquest assumpte n’és testimoni aquest present document que fem corroborar amb la marca del nostre segell.
Fet el cinc de les calendes d’agost de l’any del Senyor de 1281.
Signatura del germà Pere de Montcada, el mencionat mestre. Signatura d’Arnau de Timor, el citat castlà. Signatura del germà Guillem de Mirabet, comanador de Gardeny. Signatura del germà Ramon de Sant Daniel, esmentat. Signatura del germà Francesc de Tallada, comanador d’Ascó. Signatura del germà Guillem de Puig Naucler, comanador de Puig-reig. Signatura de Bertolí de Canet. Signatura de Ramon d’Ascó, escuders del senyor mestre, testimonis d’aquest assumpte. Signatura de Ramon Sabí, notari de l’esmentat senyor mestre, que ho ha fet escriure per manament d’ell i l’he tancat el dia i l’any esmentats."
(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)
El gran mestre de l’orde, Pere de Montcada, juntament amb els comanadors de Gardeny, Ascó i Puig-reig, i amb altres frares del Temple exposaren la seva voluntat de poblar i millorar el castell i la vila de Puig-reig, per la qual cosa concediren als seus habitants i als nous pobladors l’exempció dels mals usos de cugúcia, intèstia, eixòrquia i remença, a canvi d’establir-se definitivament en el lloc.
L’any 1278 el bisbe d’Urgell cedia als templers l’església parroquial de Puig-reig amb les seves sufragànies; més tard, l’orde intentà d’eximir-se del pagament del delme, però no ho aconseguí. La casa de Puig-reig devia tenir greus dificultats econòmiques; l’anul·lació dels “mals usos” no devia solucionar gaire aquests problemes, car l’any 1300 el gran mestre de l’orde donava permís als templers de Puig-reig per a vendre, a carta de gràcia, el castell de Puig-reig, reservant-se, però, els drets de peatges i lleudes si es realitzava la venda, que finalment no s’efectuà.
L’any 1312, després d’un llarg procés, l’orde militar del Temple fou dissolt i els seus dominis passaren a l’orde militar de l’Hospital de Jerusalem. L’antiga comanda de Puig-reig quedà incorporada, com a priorat, a la casa de Cervera, tot englobant també els béns que els hospitalers tenien a Berga i a la Cerdanya; va perdre així el caràcter de comanda independent i restà sempre més unida a la de Cervera i l’Ametlla.
Els comanadors residiren molt poc al castell de Puig-reig, car delegaven llurs funcions d’administració a lloctinents i oficials. Un dels homes que més lluità a favor de l’orde del Temple i de l’Hospital en aquest llarg plet de dissolució fou un prohom nascut a Puig-reig, Arnau Sescomes, arquebisbe de Tarragona.
L’any 1318 el castlà d’Amposta, autoritat aleshores dels hospitalers de l’Aragó i Catalunya, cedia a Arnau Sescomes en agraïment pels serveis prestats a l’orde, els dominis de l’antiga comanda de Puig-reig, amb tota la seva jurisdicció i possessions. El capítol de l’orde donà el seu consentiment i així passava temporalment al bisbe i a la seva família tot el castell i el terme de Puig-reig.
En perdre el castlà d’Amposta la seva jurisdicció sobre Catalunya, l’orde es tornà enrere d’aquesta donació i l’any 1342 fou anul·lada; Arnau Sescomes va haver de resignar-se a un vitalici sobre les comandes de Puig-reig i de Berga. Entre els anys 1324 i 1338, Pere de Comes, batlle dels hospitalers del castell de Puig-reig i nebot de l’arquebisbe havia pagat la quantitat de cent mil sous pel castell de Puig-reig, quantitat que li fou retornada per l’orde.
Els hospitalers senyorejaven definitivament el castell de Puig-reig i tots els territoris de la comanda, però la crisi afectà el lloc, sobretot el segle XV; l’any 1415 el castell de Puig-reig era arrendat a Ferrer Arreu, el qual pel preu de l’arrendament havia de “fare adobar serta pernada del castells que estava perillós”.
L’any 1585 el comanador de l’orde de l’Hospital declarava el castell de Puig-reig com a recinte inhabitable i les rendes que cobraven els hospitalers de Puig-reig no cobrien les despeses de manteniment de l’àmplia fortalesa. Aviat fou arrendat com a mas, conegut el segle XVII com a Mas Dodeny i el segle XVIII com a Mas Pellicer; amb aquests noms figuren en els capbreus de l’orde d’aquests segles. L’any 1851 fou definitivament anul·lat l’orde i els seus béns foren secularitzats. (RSR-MDSS)
Castell
Un aspecte del castell de Puig-reig amb un carrer dintre la primera muralla del cantó de tramuntana.
R. Viladés
Com tots els castells de la comarca del Berguedà, aquest també ha sofert la destrucció que amb el pas del temps s’ha fet mestressa i senyora d’aquests edificis. Amb tot, queden les restes suficients per a fer-nos una idea del que devia ser originàriament aquesta construcció. Si a això adjuntem les dades històriques que en tenim, vol dir que no seria difícil de reconstruir-ne el pla.
El puig on és el castell forma tres graus de cingles ben marcats per la banda de ponent. Cingleres, marges i petites feixes que arribaven fins a la riera de la Sala. Per la banda de llevant aquests cingles només són a la part de dalt. Seguidament i fins arribar al riu és format per estretes feixes conreades en un fort pendent. En aquesta banda no es veuen restes de muralles; segurament que no n’hi varen construir atès el pendent i la proximitat del riu que, d’alguna manera els feia ja de muralla.
Partint de l’orografia del terreny i guiant-nos per les restes de cases i muralles, intentarem de dir-ne quelcom.
Detall del mur de la primera muralla, al costat de ponent.
R. Viladés
El cim del puig és format per una petita plataforma de roca que gairebé té una forma circular; aquesta roca era protegida per una paret, segurament per evitar l’erosió de les capes de terra que hi ha sota i que formaven el marge. Al voltant d’aquesta roca hi ha un pas que en alguns indrets no té gaire més d’un metre; segons que sembla era un carrer de circumval·lació. A partir d’aquí començava la primera muralla que, més que de defensa, servia de fonament per a les cases que s’hi construïren a sobre. Un tros més avall, sobre roques, hi havia la segona muralla. I bon tros més avall, on ara hi ha la rectoria, hi havia la tercera i última muralla, que era la que tancava el clos de tot el castell. Aquesta muralla començava on ara hi ha la plaça de la Creu, lloc d’un portal d’entrada; seguia per tota la banda de ponent i tancava per la banda de migjorn. Això no és una suposició, car en un capbreu de l’any 1722 hom parla de l’existència d’aquest portal(*). Sabem, per un capbreu del segle XIII, que hi havien cases dins el recinte murallat(*).
Tenint en compte les restes, que ens han pervingut podem afirmar que al cim del castell, sobre la plataforma de la qual hem parlat, hi havia la capella preromànica consagrada l’any 907 per Nantigís, bisbe d’Urgell (vegeu: Acta de consagració de l’església de Sant Martí de Puig-reig). D’aquesta capella no n’apareix res (a l’apartat d’història ja se n’ha parlat).
Sota mateix d’aquesta plataforma hi havia el carreró del qual hem parlat; carreró voltat de petites cases gairebé quadrades. Algunes de les cases que encara hi ha —malgrat siguin reformades— segueixen el mateix estil de construcció de les muralles. Una d’aquestes cases conserva les quatre façanes originals. Sobre la primera muralla hi havia un altre rengle de cases. En aquest cas el carrer no és tan visible car el terreny ha estat més remenat.
El segle XII fou construïda la nova església entre la tercera i la segona muralla, gairebé a l’extrem d’aquesta entre ponent i migdia.
En algunes fotografies velles d’aquest turó es poden apreciar molts més trossos de muralla, els quals ja fa anys que han desaparegut.
Per la banda de llevant el castell no era estructurat en carrers, llevat del que hi ha sota la plataforma. Amb tot hem de dir que, llevat d’aquest carrer, no hi havia altres edificacions, fora de la banda de tramuntana, en el qual indret, n’hi havia algunes.
Tant les muralles com les restes de cases que es conserven tenen el parament similar: blocs de pedra salinosa no gaire grossos, gastats pel pas dels anys, rejuntats amb argamassa de calç i disposats força regularment. Es fa difícil dir de quin segle és sense més dades. De tota manera si el segle X ja hi havia una església i el XII construïren l’altra, vol dir que en aquesta època alguna edificació hi havia d’haver.
El que tothom coneix com a castell de Puig-reig és una casa que hi ha sobre l’indret de l’església. D’aquesta casa són les úniques fotografies que s’han fet del castell; això creiem que és una equivocació, car aquest edifici segurament no correspon als segles que abans hem citat. El més característic d’ella és un arc apuntat que dona pas a un passadís que passa per sota la casa. Aquest passadís comunicava la part alta del castell amb la baixa. Per la banda de llevant aquest passadís forma un arc gairebé de mig punt, però molt diferent dels arcs de mig punt que coneixem del romànic.
Aquest edifici ha estat restaurat recentment per un particular. S’ha construït un mur nou que imita les restes de muralles que queden, però aquest mur no passa pel mateix indret de l’antic.
Un aspecte del castell de Puig-reig tal com era al començament del segle XX.
Creiem que si s’estudiés bé aquest recinte amb una bona campanya arqueològica, ens emportaríem moltes sorpreses, naturalment, agradables. (RVL)
Bibliografia
- Josep M. Font i Rius: Las cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid-Barcelona 1969, pàgs. 507-508
- A. J. Forey: The Templars in the Corona de Aragón, Londres 1973
- Joaquim Miret i Sans: Les cases de Templers i Hospitalers de Catalunya, Barcelona 1910
- Lluís Monreal i M. de Riquer: Els castells medievals a Catalunya, Vol. II, Barcelona 1958
- Rosa Serra i Rotés: Introducció a la historia de Puig-reig, Manresa 1982. (RSR-MDSS)