Resultats de la cerca

Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el Pertús Al fons d’aquestes…

Hi ha el Monte Rosa 4645 m, el  mont Cerví 4482 m i el Weisshorn 4512 m

La Bassa, afluent, per la dreta, de la Tet, constitueix el límit meridional del terme, el qual és drenat, a més, per la riera del Soler La superfície conreada ocupa una extensió de 735 ha 216 ha de vinya 63 de les quals destinades a vins de qualitat superior, 249 ha d’hortalisses 114 d’escarola, 42 d’enciam, 36 de tomàquet, 20 de fruits primerencs, 12 de julivert, 8 de carxofa i una respectivament d’api, coliflor i pastanaga, 72 ha de fruiterars 40 de presseguers, 28 d’albercoquers i 2 de pereres i 1 ha destinada al conreu de cereals La ramaderia 134 caps d’ovins i menys de 10 caps de cabrum…

La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…

La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…

La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú Rama aux yeux de lotus bleu 1952, L’éternel reflet 1963, Vertiges et voltiges 1970 Com a filòsof i exegeta publicà  Lamennais et le christianisme universel 1963, Les clés de Nostradamus 1965 i Les secrets ésotériques de la Bible 1968

És un camp de glaç que arriba als 3000 m d’altitud prop del pol Fou descoberta el 1840 per Dumont d’Urville, i reivindicada per França des del 1938 A la costa hi ha la base científica de Dumont d’Urville

Marxà de jove a París, com a treballador de correus, on descobrí el seu interès per la pintura El 1948 retornà a Prada, on s’installà definitivament per iniciar la seva trajectòria pictòrica Retratà els paisatges del Conflent amb una paleta de colors vius Juntament amb la seva esposa Madeleine, des del 1952 participà en l’organització del Festival Pau Casals, del qual fou director artístic 1968-80 Amb Robert Lapassat fundà la revista Conflent 1961, publicada fins el 1998 Evolucionà des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges Guanyà el prix des Genêts

Professor a Avinyó, tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral Publicà un recull de poemes, les Margaridetas 1847 El seu paper d’artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del felibritge Fou l’editor de l’ Almanac provençau , on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós s’editaren el 1883 Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l’exaltació dels valors tradicionals Sabé hàbilment posar en escena personatges populars Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…