Resultats de la cerca
Es mostren 3108 resultats
Castell de Serola (Canavelles)
Art romànic
Situació Vista de llevant de les restes que formaven una sala o estança del castell ECSA - A Roura Castell situat damunt del congost de les Graus de Canavelles, sobre una petita elevació que s’alça al vessant de la muntanya Al seu costat, a l’altra banda d’un torrent el còrrec de la Coma, hi ha l’església de Sant Pere d’Eixalada o de Serola Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 15’ 17” E Des de la carretera que va de Prada de Conflent a la Cerdanya N-116, havent passat el túnel del castell de Nyòvols i poc abans d’arribar als Banys de Toès, surt a mà dreta un corriol que va a…
Uretritis
Patologia humana
Definició És anomenat uretritis un trastorn que es caracteritza per la inflamació de les parets de la uretra deguda a una infecció de gèrmens transmesos principalment a través de contacte sexual Causes i tipus La uretritis s’esdevé a conseqüència de la invasió de les parets de la uretra per part de gèrmens infecciosos Els microorganismes solen provenir de l’exterior de l’organisme, per bé que en alguns casos poc freqüents procedeixen de l’interior de l’organisme Així, per exemple, poden causar uretritis gèrmens procedents de la pròstata en les persones que pateixen d…
Dolor. Còlic nefrític
Patologia humana
Un altre símptoma que poden causar les malalties de l’aparell urinari, com les de molts altres òrgans, és el dolor ocasionat per la irritació de les terminacions nervioses sensitives que hi ha en algunes estructures urinàries De manera característica, el dolor ocasionat pels trastorns dels òrgans interns, com els que constitueixen l’aparell urinari, es pot manifestar de dues maneres com a dolor local o com a dolor referit El dolor local és la sensació dolorosa que el pacient sent just a la zona del cos on es localitza l’òrgan afectat En canvi, el dolor referit és el que se sent en una zona de…
Vilatge d’Adar (Llardecans)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest desaparegut vilatge medieval s’estenen pel tossal que domina la vall d’Adar, entorn les ruïnes d’una capella dedicada a sant Marc ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest vilatge són en un tossal situat al nord-oest del poble de Llardecans Mapa 32-16 416 Situació 31TBF912889 Cal arribar-hi per una pista que surt del nucli de Llardecans, darrere de la capella de la Mare de Déu de Loreto, i que baixa cap al Segre en direcció nord-oest Després d’uns 4 km s’arriba a una cruïlla que porta a Maials i a Aitona A migdia d’aquesta cruïlla hi ha el tossal d’Adar o de la…
Torre i construcció del puig de Miravent (Argelers)
Art romànic
Situació Un dels murs més notables 4 malt de la construcció medieval, que s’alça sobre una penya sota la torre que corona el puig de Miravent ECSA - B Rieu El puig de Miravent destaca als vessants de la serralada de l’Albera i ressalta sobre la plana del Rosselló, per la qual cosa constitueix un lloc d’observació excepcional Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 22,2” N - Long 3° 2’ 4,2” E Per a arribar-hi cal agafar, des de la carretera entre Argelers i Cotlliure, el camí que porta al castell de Valmy i continuar aproximadament 1 km Història L’actual puig de Miravent sembla que es pot…
Dragó rosat
Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…
alpinisme

L'any 1985 l'alpinisme català coronà per primera vegada l'Everest
Enciclopèdia Catalana
Alpinisme
Activitat esportiva relacionada amb l’excursionisme que consisteix a fer ascensions a les muntanyes, normalment per vies de dificultat variable que requereixen equipament específic a més de tècniques de progressió i seguretat determinades.
El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club…
autoclau
Tecnologia
Recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, proveït generalment d’una tapadora autoclau, que permet d’aconseguir, al seu interior, temperatures elevades de calor humida.
L’autoclau conté aigua que fa possible la calor humida , i la tapadora autoclau permet pressions molt per damunt de l’atmosfèrica i, per tant, eleva el punt d’ebullició de l’aigua fent que hom pugui aconseguir temperatures superiors als 100°C sense que hi hagi ebullició L’autoclau permet d’efectuar esterilitzacions en un temps relativament curt 20 o 30 minuts, d’accelerar certes reaccions químiques i d’efectuar tractaments, en la indústria en general, a pressions elevades, com el lleixivat de les primeres matèries en la fabricació del paper, etc
conducte
Anatomia
Estructura tubular, amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans.
quitina
Bioquímica
Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, que és el principal constituent de les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l’exoesquelet dels insectes i crustacis.
Bé que en estat pur és mecànicament i químicament molt resistent, flexible i impermeable, sovint s’impregna de pròtids o de sals calcàries que li confereixen la rigidesa característica i li minven la impermeabilitat És un compost força inalterable, àdhuc sotmès a condicions que no es donen en la natura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina