Morfologia
El dragó rosat (Hemidactylus turcicus), molt semblant al dragó comú (Tarentola mauritanica), és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits. L’individu fotografiat mostra la cua regenerada; hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie.
Hàbitat/Xavier Moreno.
Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total. És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més llarga, cilíndrica i afilada. Les potes són relativament robustes i tots els dits porten una ungla forta i corbada, la part dilatada i adhesiva del dit és més reduïda que en el dragó comú i les làmines subdigitals transverses són dividides per la meitat, de manera que en resulten dues fileres. El tronc i la cua són coberts de tubercles (els més grossos a la cua), però el seu aspecte és només moderadament espinós o rugós. Els grànuls supracefàlies i dorsals són petits, així com les escates ventrals.
És un animal d’aspecte translúcid i de coloració més aviat clara, rosada, bru molt clar o color de sorra més o menys groguenc, que no acostuma a enfosquir-se. Algunes poblacions menorquines (Addaia Gran i Menorca) presenten tres línies longitudinals dorsals de color fosc.
Com tots els gecònids, emet sons en situació de perill, una mena de carrisqueig poc potent, molt variable segons les situacions en què es troba i la seva edat i sexe: hi ha crits de defensa, de submissió, d’amenaça i, en el cas dels mascles, hi ha també crits territorials. Alguns crits són relacionats amb l’època reproductora.
Biologia i ecologia
El dragó rosat viu a les àrees costaneres càlides, en parets de pedra seca, codolars, afloraments rocosos, etc. Molt més sovint és present a àrees urbanes: encara que és menys abundant que el dragó comú (Tarentola mauritanica), és especialment present a les grans aglomeracions urbanes mediterrànies (com Barcelona), a jardins, també a parets i ruïnes, i prefereix les edificacions, però també apareix sota escorces d’arbre i altres indrets semblants. No supera els 300 m d’altitud i roman a localitats baixes amb temperatura relativament elevada. És d’hàbits predominantment crepusculars i nocturns i només esporàdicament apareix de dia. És un animal sedentari, ràpid i àgil, i grimpa amb l’eficàcia habitual en els gecònids. L’alimentació sembla variar segons les localitats i probablement segons les disponibilitats, com en molts saures, en general poc específics en llurs requeriments alimentaris. A Cabrera, ha estat determinat que s’alimenta d’aràcnids i de larves de coleòpters, mentre al migjorn valencià sembla escollir himenòpters, coleòpters i aràcnids, sobretot, entre altres artròpodes. Captura el seu aliment preferentment a les primeres hores de la nit.
La reproducció, precedida sovint de baralles entre els mascles, té lloc a la primavera o a principis d’estiu. Cada femella pot efectuar dues o tres postes a l’any, cadascuna amb dos ous d’uns 10 mm de diàmetre, la incubació dels quals, segons la temperatura, dura d’uns quaranta dies fins a poc més de tres mesos. De tant en tant, s’observen postes col·lectives a la mateixa esquerda o cau, o sota pedres planes (bé que també les fan, algunes vegades, els dragons comuns, les postes col·lectives pertanyen, però, sempre, a individus de la mateixa espècie). Les cries apareixen pels volts del mes d’agost o poc més tard, en general. La hibernació poden començar-la a l’octubre i pot durar fins al marc, però de vegades són actius a l’hivern, especialment a les localitats més càlides.
Corologia
Àrea de distribució del dragó rosat (Hemidactylus turcicus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És una espècie present a tota la conca mediterrània, però només hi ocupa els indrets costaners a terres baixes, sense enfilar-se pràcticament gens per les muntanyes veïnes. També es troba a moltes illes mediterrànies. Des d’Europa, pel N d’Àfrica, arriba al SW d’Àsia i a l’índia. Molt antropòfil, aquest dragó ha estat transportat per l’home a moltes terres i ha constituït poblacions estables entorn de ports, principalment a diverses illes atlàntiques, des de les Canàries fins a Cuba, i també al continent americà.
Es troba a tots els Països Catalans, principalment a les illes Balears, inclosos alguns illots, i a les zones costaneres dels Països Catalans continentals, on forma poblacions relativament estables i ben formades, però en general distribuïdes de manera una mica discontínua; sembla esdevenir més rar a la part N, més freda i més abundant a les zones meridionals, com el migjorn valencià.