Resultats de la cerca

Al final d’octubre, un tribunal va suspendre durant tres mesos l’activitat d’Al-Wifaq, el principal partit de l’oposició, xiïta, davant les eleccions parlamentàries de novembre Al-Wifaq i quatre grups opositors més havien demanat el boicot electoral El mateix mes d’octubre, Nabil Rajab, líder del Centre de Bahrain per als Drets Humans, va ser empresonat per criticar el Govern des de Twitter Rajab ja havia estat dos anys a la presó per animar les protestes en demanda de reformes l’any 2011, que van ser durament reprimides per les autoritats En aquest context, el Tribunal Suprem de Londres, al…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou guardonat amb…

De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecocq Treballà al Piccolo Teatro de Milà —per formar una escola de mim— i a les companyies de Dario Fo A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre d’altres, de Teatre de Màscares i Moviment amb Cee Booth, 1969, Lavora, lavora che domani e domenica 1972, Síndola, Opera solo amb Philipe Capdenat, 1975 i El mosquit ditiràmbic A Catalunya ha presentat El bufó 1977, que recull experiències anteriors, L’aperitiu amb Carles Santos, 1979, Dansa per a un moment de silenci…

Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma 1865 en companyia de JL Pellicer Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra 1874 Museu d’Art Modern de Barcelona, de gran audàcia i capacitat de síntesi Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I, Roger de Lloria, …

Durant tot el seu govern lluità contra el Delfinat per qüestió de límits, i a fi de rebutjar les aspiracions al comtat de Savoia del delfí Humbert, que allegava els drets que li pertanyien com a net de Pere II També combaté contra els comtes de Ginebra, desitjosos de trencar els lligams feudals, i contra els bisbes ginebrins, oposats a les pretensions dels comtes de Savoia sobre la ciutat En cerca de suport, Amadeu V s’alià amb Felip IV de França participà en la seva campanya contra Flandes Pel seu primer matrimoni 1272 amb Sibilla de Baugé, hereva del comtat de Bresse, que així s’incorporà…

De temperament impulsiu i desequilibrat, mancat de sentit polític, deixà el govern en mans de privats incompetents, com Simó de Bucy, Robert de Lorris, Nicolau Braque i el conestable Carlos de la Cerda El 1353 casà la seva filla Joana amb el rei Carles el Dolent de Navarra, que empresonà, el 1356, sota l’acusació d’haver assassinat el privat de la Cerda Joan II s’hagué d’enfrontar amb els anglesos, i fou derrotat pel Príncep Negre a Poitiers 1356 Conduït a Londres, el 1359 cedí als anglesos la meitat de França per tal d’ésser alliberat, condició que no fou acceptada pel delfí…

El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una…

Davanter, es formà en el Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà el 1992 a la màxima categoria Jugà amb el Reus Deportiu 1994-98, el CH Liceo 1998-2000, el Barcelos de Portugal 2000-03, el Club Patí Vilanova 2003-04, el Club Hoquei Patí Blanes 2005, 2008-09 i el CP Tenerife 2005-08, 2009-10 El 2010 retornà al Tordera, i posteriorment fitxà pel GEiEG 2011-12 i el Club Hoquei Mataró 2012-13 Guanyà una Copa de la CERS amb el Liceo 1999 i una altra amb el Tenerife 2008, amb el Barcelos fou campió de la Lliga 2001, la Copa 2002 i la Supercopa 2003 portugueses, i amb el…

Migcampista, jugà deu temporades al Centre d’Esports Sabadell 1917-27, amb el qual es mantingué en la primera categoria catalana i compartí vestidor amb els seus germans Tena II i Tena III Després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol tres temporades 1927-30, on fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya 1929 i on debutà en la recent estrenada Lliga, en la qual jugà 25 partits L’any 1930 retornà al CE Sabadell i a l’estiu següent s’incorporà al Racing de Madrid en una gira de sis mesos per Amèrica que acabà en la dissolució de l’equip Novament al Sabadell, alternà tasques de jugador i…

Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans…