Resultats de la cerca

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…

Els primers números es dedicaren a la recerca humanística i científica de temàtica lliure Des del principi, el director i president de l’Agrupació, Joan Garí, i un consell assessor —on destaquen noms com Lola Badia, Joan Fuster, Vicent Franch, Alfred Giner, Pierre Guichard, Francesc Michavila, Alan Yates, Tomás Martínez o Joan Manuel Verdegal—, donaren vida a aquesta publicació, que inicialment es finançà per mitjà de subscripcions A l’abril del 1992 se signà un conveni institucional amb la Universitat Jaume I de Castelló per a la seva publicació i, des de llavors, la línia…

Dirigida per Vicent Basà, és l’òrgan d’expressió dels treballs d’investigació de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud El naixement d’aquesta iniciativa editorial forma part de l’embranzida de producció historiogràfica local que es donà al País Valencià entre el final dels anys setanta i el principi dels vuitanta del s XX Quant als antecedents comarcals, cal apuntar que Annals començà a publicar-se un any després del I Congrés d’Història de l’Horta-Albufera El propòsit d’ Annals és estimular l’estudi i la publicació de treballs d’investigació en l’àmbit local i comarcal…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster, Carles Rexach…

L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del 1481, si més…

El 1927 un grup financer valencià —Manuel Casanova, Ignasi Villalonga i Villalba , Vicent Noguera i Bonora — l’adquirí i l’impulsà Així restà format un nucli valencianista a l’estil de la Lliga Regionalista , que, amb altres valencians, com Joaquim Reig i Rodríguez i Pizcueta , vertebrà el Banco Central Hispano Els anys trenta el Banc de València fou el primer de la cambra de compensació valenciana El 1943 formà part del Consorcio Bancor amb el Banco Central, el Banco de Crédito, el Banco de Zaragoza i el Banc Hispanocolonial, desfet quan el primer absorbí aquest darrer Malgrat…

Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…

La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides,…

Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els…