Resultats de la cerca

El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria  1968,  El velo en el rostro de…

Feu estudis de literatura, música i filosofia Collaborà a Art Novell , D’Ací i d’Allà , La Veu de Catalunya , La Revista i L’Avi Munné , entre d’altres, amb poemes, contes, proses, fragments de novella i traduccions Obtingué premis en diversos certàmens i concursos literaris És autora de novelles de caràcter psicològic, protagonitzades sobretot per personatges femenins, les quals reflecteixen un discurs recurrent en el feminisme català de l’època la importància de l’educació i de la cultura a fi de garantir la independència econòmica, moral i intellectual de la dona El dualisme amor passional…

Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la…

Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i  Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense…

Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que…

Es donà a conèixer com a intèrpret de flamenc el 1993, en obtenir diversos guardons en el Festival de Cante de las Minas de La Unión Múrcia, com ara la Lámpara Minera Poc després va actuar a la pellícula La Teta i la Lluna , de Bigas Luna, i enregistrà el seu primer disc, Viento del Este 1995, al qual seguí Suena Flamenco nominat per al Grammy Latino 2000, amb el qual va actuar arreu d’Europa, i collaborà com a artista invitat al muntatge La vida es sueño de Calixto Bieito per al Festival Internacional d’Edimburg També ha participat en espectacles com Contrastes , amb Agustí Fernández La…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes 1995 De l’…

Feu l’aprenentatge al taller del seu pare, també pintor i gravador, Hans Cranach Al començament del segle XVI s’establí a Viena a aquesta època pertanyen les primeres obres conegudes de l’artista la Crucifixió conservada al Kunsthistorisches Museum de Viena 1500 i la Crucifixió conservada a l’Alte Pinakothek de Múnic 1503 A la fi del 1504 es traslladà a Wittemberg, on entrà al servei de l’elector Frederic de Saxònia En 1508-09 feu un viatge als Països Baixos La coneixença directa de la pintura holandesa contemporània fou transcendental per a la seva obra posterior, més diversa i…