Resultats de la cerca

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot…

Lluità en la Segona Guerra Mundial i fou internat en camps de concentració Més tard es dedicà al periodisme La fama li arribà amb els contes de Les bêtes 1953 i la novella Le temps des morts 1953, premi Goncourt, sobre l’experiència del captiveri, que després documentà en Histoire de la captivité des français en Allemagne 1939-1945 1967 La seva narrativa s’afermà sòbria i dramàtica amb una nota insistent de crueltat Altres obres són Les femmes 1955, L’herbe des rues 1957, records d’infantesa Le fugitif 1961, Le meilleur de la vie 1964, L’homme et l’animal 1974, Les sources 1975 i…

Es graduà en arquitectura a Praga el 1932 El 1941 fou fet presoner per l’exèrcit alemany i internat en diversos camps de concentració Ostbahn, Janwska i Mauthausen, d’on fou alliberat el 1945 En 1947 cofundà el Jewish Historical Documentation Center a Linz Àustria, per tal d’aportar proves per a acusar criminals de guerra nazis Bé que l’organisme tancà el 1954, les seves investigacions permeteren localitzar i detenir A Eichmann el 1960 El 1961 reobrí, ampliat i renovat, el centre de documentació a Viena, que prosseguí les seves activitats Entre d’altres, és autor de les memòries…

Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge Estudiós important de l’ economia del benestar L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare 1912 i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare 1920 Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar També excellí en els camps del diner i els imposts Com a qualificat representant del…

Així, en dret civil significa una transacció entre dues parts contràries, i en dret internacional, un règim establert entre dos estats per tal de conciliar llurs interessos contraposats

Una manifestació d’aquest efecte, descobert per Y Aharonov i D Bohm l’any 1959, són determinats fenòmens d’interferència que produeixen les partícules

Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005  L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna…

Estudià filosofia i música a Frankfurt i composició a Viena, amb A Berg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc S’exilià als Estats Units durant el nazisme El 1949 tornà a Frankfurt, on ensenyà a la universitat fins que morí La diversitat de camps en què exercí respon a la idea que tant l’art com la ciència i la filosofia mostren aspectes de la realitat irreductiblement diferents i simultàniament vàlids D’això es desprèn una complexitat que el…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de…