Resultats de la cerca
Es mostren 2542 resultats
Aixirivall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1 148 m alt a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glàcio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.
Nucli centrat per l’església de Sant Pere, de tradició romànica, amb campanar de cadireta Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176
Jóc

Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII El retaule de…
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita .
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
Castellnou de Seana
Castellnou de Seana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació És situat a l’extrem oriental de la comarca del Pla d’Urgell, en contacte amb l’Urgell, del que formà part fins el 1988 Aquest municipi limita amb els de Vilanova de Bellpuig S, Golmés SW, Vila-sana W, Ivars d’Urgell N i amb Bellpuig E, aquest darrer de l’Urgell El Riu Corb transcorre pel sector de migdia del terme, en direcció E-W, entre la via del ferrocarril i la carretera El 30% de la terra és prima, amb zones endorreiques i depressions fondes i estretes vers el N, on antigament hi hagué llacunes, avui convertides en graveres clot del Pequeny per això el sòl té poca…
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
Hàbitat pastoral de les Costes (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’un dels habitatges d’aquest jaciment situat a la carretera que porta a l’estació d’esquí de Boí-Taüll ESG Les restes d’aquest hàbitat pastoral es troben a l’indret de les Costes o de les Costanes, a una altitud de 1 900 m, al peu del serrat dels Hortons, dominant pel NE el pla de l’Ermita de Sant Quirc, situat més amunt de Taüll seguint el barranc de Boí Pel vessant de solell, apareixen una vintena d’estructures rectangulars, la major part molt malmeses Mapa 33-9 181 Situació 31TCH247089 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que des de Taüll puja cap a l’estació d’esquí…
Gripau corredor
Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues
La timoneda d’Alfés al mes d’abril, amb la farigola o timó Thymus vulgaris en plena florida Oriol Alamany Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues 12, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La depressió central de l’Ebre d’uns 20 000 km 2 d’extensió és un dels espais naturals més peculiars i originals del continent europeu En molts aspectes, la vasta i àrida plana que s’estén entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, de Navarra a Catalunya, té més similituds amb les regions nord-africanes, situades uns 1000 km al sud, que amb les zones circumdants No és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina