Resultats de la cerca
Es mostren 4702 resultats
Salta
Divisió administrativa
Província d’Argentina, a la regió del Nord.
La capital és Salta És situada entre les províncies de Catamarca, Tucumán i Santiago del Estero, al S, Chaco, Formosa i Paraguai, a l’E, Bolívia al N, Jujuy al NW i Xile a l’W Plana al sector oriental, a l’occidental hi ha les serralades andines, amb la regió de la puna i amb cims superiors als 6 000 m, i les subandines, amb altituds entre 2 000 i 2 500 m i on neixen els rius principals Salado i Bermejo El clima és fred al sector muntanyós i tropical a la plana La pluviositat és superior als 600 mm La població, que ha tingut un creixement notable, presenta una densitat molt feble 4 h/km 2…
Moncofa
El passeig marítim de Moncofa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la costa, a la vall baixa del Belcaire, que a la seva desembocadura havia format aiguamolls avui dessecats.
La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa…
la Menera
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al sector més alt de la comarca, al límit amb la Garrotxa, de la qual el separa, entre el coll del Malrem (1 135 m) i el pla de la Muga (1 115 m), la serra de la baga de Bordellat (1 558 m).
És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la fi del s XVIII, ha estat…
la Llosa de la Plana
la Llosa de la Plana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, a la costa, al nord de la serra d’Almenara, accidentat al sector septentrional pels darrers contraforts de la serra d’Espadà.
Més d’un 40% 450 ha de la superfície és ocupada pel regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, amb predomini total dels tarongers la resta es divideix, en parts iguals, entre el secà garrofers i terres improductives, al sector muntanyós Hi ha magatzems de preparació de fruita i algunes indústries modernes Ambdues activitats donen feina a la meitat dels actius La població ha tingut un creixement continu des del 1900 El poble 4 759 h agl 2006, llosers 9 m alt és prop de l’antic camí de Barcelona a València L’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador Té l’origen en una…
control de retroacció
Biologia
Regulació de la resposta dins un sistema (molècula, cèl·lula, organisme o població) que influeix damunt l’activitat o la productivitat del sistema, el qual és constituït per elements interactuants, cadascun dels quals pot presentar molts estats diferents, en funció dels estats dels altres.
En essència, és el control d’una reacció biològica pels productes finals de la reacció Segons el tipus de regulació de la resposta, cal distingir la retroacció negativa de la positiva Tant l’una com l’altra es componen sovint d’un sistema regulador i d’un de regulat, acoblats cíclicament Les pertorbacions que atenyen el sistema regulat són transmeses al regulador, el qual, en veure's afectat, contribueix a neutralitzar els efectes de les pertorbacions, com és el cas dels sistemes del creixement d’una població de depredadors i una de preses, en què cadascuna és funció de l’altra…
mitger | mitgera
Oficis manuals
Persona que fa o ven mitges de seda, fil o cotó.
Els mitgers, que treballaven a mà, esdevingueren des del segle XVII els membres més importants del gremi de barreters d’agulla barreter d’agulla A Barcelona, s’uniren a aquest gremi, en 1745-49, els fabricants de mitges de seda al teler mitger de teler , que fins aleshores l’havien exercit de forma extragremial A València —on l’antic gremi de barreters havia desaparegut— els mitgers crearen, en 1770-74, un collegi, que inclogué també els mitgers de teler sota el fur de la Junta de Comerç Tanmateix, les crítiques de la Societat Econòmica contribuïren a la llibertat de fabricació, que…
estructura econòmica
Economia
Branca de l’economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual cosa correspon a l’anàlisi econòmica.
La seva inclusió dins la ciència econòmica contemporània —els primers tractats estructurals són els d’EWagemann 1932 i FPerroux 1936 es desprèn de la necessitat d’una descripció sistemàtica i global per afrontar el problema del desenvolupament i l’estudi del capitalisme L’anàlisi estructural suposa la revisió de la teoria econòmica clàssica sobre la tendència espontània al creixement equilibrat i el tractament abstracte dels fets econòmics Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infraestructura econòmica , que constitueix la base física invariable de la realitat…
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la…
António Guterres

António Guterres
© ONU
Política
Polític portuguès.
Accedí a la secretaria general del Partido Socialista PS el 1992 Enginyer de professió, en les eleccions legislatives de l’octubre del 1995 derrotà Fernando Nogueira i succeí Aníbal Cavaco Silva en el càrrec de primer ministre, en el qual fou confirmat en les eleccions del 1999 Aquest any també ocupà la presidència de la Internacional Socialista , en la qual fou reelegit el 2003 La seva política es caracteritzà per l’europeisme i l’èmfasi en el creixement econòmic El 2001, a conseqüència de la desfeta socialista en les eleccions municipals, dimití el càrrec de primer ministre…
Aerolíneas Argentinas
Aeronàutica
Companyia argentina d’aviació fundada el 1950 pel ministeri de Transports com a resultat de la fusió d’unes companyies aèries d’aquest país.
Els anys cinquanta tingué un gran creixement, fruit en part de la construcció de l’aeroport d’Ezeiza Buenos Aires, inaugurat el 1949, que permeté augmentar els vols intercontinentals El 1990 fou privatitzada i, convertida en societat anònima, la companyia Ibèria n'adquirí la majoria de les accions, que el 1994 passaren a la Sociedad Española de Participaciones Empresariales Al llarg dels anys noranta es fusionà amb la companyia Austral de vols interiors A conseqüència de la crisi econòmica argentina, els problemes interns d’Ibèria i la recessió mundial, el 2001 entrà en una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina