Resultats de la cerca
Es mostren 1379 resultats
Abdó Terrades i Pulí

Abdó Terrades i Pulí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Polític.
Fill d’un tractant de gra i bestiar, estudià un quant temps amb els jesuïtes de Perpinyà, on es familiaritzà, d’amagat, amb la filosofia illustrada i la posterior a la Revolució Francesa La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840 i esdevingué un dels capdavanters de l’incipient republicanisme Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante , ben aviat transformada en El Republicano 1842 Antiesparterista , fou elegit alcalde de Figueres el gener del…
,
Julià Guillamon i Mota

Julià Guillamon i Mota
© Ramonperis
Literatura
Crític literari i narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1985, exerceix el periodisme cultural i la crítica literària en diversos mitjans de comunicació Diari de Barcelona , Avui , Serra d’Or, El Temps i, de manera regular des del 1993, a La Vanguardia Dirigí una collecció dels Llibres del Mall i la revista literària Lletra de Canvi en la darrera etapa Ha publicat assaigs sobre aspectes diversos de literatura catalana i sobre alguns dels seus autors més destacats del segle XX Joan Perucho i la literatura fantàstica 1989 La ciutat interrompuda De la…
,
Mari Chordà

Mari Chordà
Pintura
Nom amb què és coneguda la pintora Maria Ascensió Chordà i Recasens.
Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no…
Jaume Subirana i Ortín

Jaume Subirana i Ortín
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana, fou professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-98 i professor visitant als Estats Units Duke University, 1996 i al Canadà University of British Columbia, 2007 Professor als estudis d’Humanitats i Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya des del 1998, l’any 2000 hi inicià el portal Lletra, que dirigí fins el 2004 Director de la Institució de les Lletres Catalanes 2004-06, ha format part de la junta del Centre Català del PEN Club 1995-2004 i del consell de redacció de la revista Caràcters 2000-04, i ha collaborat amb articles sobre…
,
Jaume Pomar i Llambias
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca , Última Hora , Baleares i el seu successor en català, Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…
,
cinema xinès
Cinematografia
Cinema produït a la Xina.
Pel nombre anual d’espectadors, la Xina ocupa actualment el tercer lloc del món L’emigrant valencià Vicent Ramos organitzà les primeres projeccions, el 1903, a Xangai La minsa producció xinesa començà més tard El primer gran èxit nacional fou El cas Yen Kiesing 1921 El 1931 foren realitzats els primers films sonors el musical La cantant Hong Midan , de Hong Sen, i el film parlat La cançó de la primavera , de Li Bingshie Dos dels pocs films xinesos projectats a Europa en aquell temps foren La rosa de Bu Shui , d’YSLee, cap a la fi del cinema mut, i La gran muralla xinesa, o Lluitem fins a la…
La Vaga dels Tramvies i la Guerra Freda. 1947-1989
A partir de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, la idea de “guerra total” iniciada el 1914 va ser fortament qüestionada, perquè significava la possibilitat real de destrucció de la societat humana Sorgiren, aleshores, altres formes de guerra des de la lluita pacífica democràtica de masses fins al retorn de la vella guerra de guerrilles, des de la nova “guerra de les ones” fins a la renovada “guerra de les imatges” La Guerra Freda La Guerra Freda s’inicià el 1947, amb la ruptura dels aliats, just després de la constitució de l’ONU El món es dividí en dos, d’una banda l’Occident,…
El Consell Nacional Català. 1945
El Consell Nacional Català CNC fou fundat a la ciutat de Londres al mes de juliol del 1940, ja que el Regne Unit era l’únic estat europeu occidental no ocupat ni controlat per l’Alemanya nazi L’any 1945, el CNC, per mitjà de la seva delegació a Nova York, s’adreçà, amb un text editat en llengua anglesa, als representants dels cinquanta estats presents en la Conferència sobre Organització Internacional, que se celebrà l’abril del 1945 a San Francisco, i que constituí el primer pas per a la creació de l’Organització de les Nacions Unides ONU La Conferència fou patrocinada pels governs dels…
Pompeu Fabra i Poch
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…
, ,
Sebastià Trias i Mercant
Historiografia catalana
Antropòleg i lul·lista.
El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina