Resultats de la cerca

Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…

Es formà al Birmingham College of Arts and Crafts 1957-58 i al St Martin's School of Art de Londres 1964-66, d’on fou professor, com també a la Central School of Arts and Crafts 1967-71 El 1966 feu la seva primera exposició individual a Londres, i des del 1968 la seva obra es projectà internacionalment entre d’altres, exposà al MOMA de Nova York 1974, el Centre Georges Pompidou de Paris 1983 i, a Barcelona, al Centre Cultural Tecla Sala el 1997 El 1982 representà la Gran Bretanya a la Biennal de Venècia Resident a Eivissa des del 1987, hi té obra al Museu d’Art Contemporani i una de les…

Inicià la seva carrera com a actor teatral el 1940, interpretant sobretot persontages shakespearians La seva actuació com a rei Lear en la versió de Peter Brook del 1962 li donà un gran renom, i el 2004 un jurat compost per actors de la Royal Shakespeare Company votà aquesta interpretació com el millor paper mai representat en una obra de Shakespeare Les seves incursions en el cinema, tot i que escadusseres, foren igualment celebrades destacaren el seu debut cinematogràfic a That Lady 1955, de Terence Young i sobretot, A Man for All Seasons 1966 de Fred Zinnemann, en la qual la seva…

Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels…

El seu fons d’obres consta de les peces adquirides inicialment per Francesc Gòdia i Sales i les que posteriorment, després de la seva mort, adquirí la seva filla Liliana Gòdia , fundadora i presidenta de l’entitat Amb prop de 1500 obres d’estils i èpoques que van des del romànic al segle XXI, el seu fons constituïa una de les colleccions privades més importants de Catalunya Hom hi troba representada l’obra de Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Llorenç Saragossa, Martín de Soria, Felipe de Bigarny, Alejo de Bahía, Pedro Berruguete, Juan van der Hamen, Francisco de Zurbarán, Joaquim…

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa…

Llista de guardonats 1956 Eleanor Farjeon Gran Bretanya 1958 Astrid Lindgren Suècia 1960 Erich Kästner Alemanya 1962 Meindert DeJong Estats Units d’Amèrica 1964 René Guillot França 1966 Tove Jansson Finlàndia 1968 James Krüss Alemanya i José Maria Sanchez-Silva Espanya 1970 Gianni Rodari Itàlia 1972 Scott O'Dell Estats Units d’Amèrica 1974 Maria Gripe Suècia 1976 Cecil Bødker Dinamarca 1978 Paula Fox Estats Units d’Amèrica 1980 Bohumil Riha Rep Txeca 1982 Lygia Bojunga Nunes Brasil 1984 Christine Nöstlinger Àustria 1986 Patricia Wrightson Austràlia 1988 Annie MG Schmidt Països Baixos 1990…

Vida i obra Fill de Tomàs de Banyuls i de Martin, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del Grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire 1780-1782, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de Sebastià Sibiuda, aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor i la pastora…

Estudià cant a Hilversum i a Amsterdam, i el 1949 debutà a l’Òpera de Viena Parallelament a la seva carrera operística, portà una intensa activitat fent concerts i recitals oratoris i lieder Entre el 1958 i el 1962 actuà amb l’Òpera Nacional Holandesa, i interpretà un ampli repertori que inclou des de les òperes de WA Mozart fins a les de G Verdi, passant per les de ChW Gluck, A Lortzing o O Nicolai, entre d’altres El 1961 ingressà a la Deutsche Oper am Rhein, on debutà amb el paper de Melisanda, que més tard enregistrà sota la direcció d’E Ansermet El 1963 participà a l’estrena de Monsiuer…

Fill de l’orguener Pedro de la Orden, destacà sobretot en la construcció dels dos instruments de les catedrals de Conca 1768-70 i els dos de la de Màlaga 1778-1882 Tant en l’una com en l’altra treballà amb l’arquitecte José Martín de Aldehuela, que li dissenyà les caixes dels orgues Sobresortí dins l’escola orguenera de Conca segles XVII-XVIII tant per la monumentalitat com per l’encert i la qualitat de les seves obres Qualitat que culminà en els orgues de Màlaga amb quatre cadiretes, on executà la doble façana més gran i més ben resolta de tot el segle XVIII No li passà…