Resultats de la cerca

Interpretada sovint a les corts europees dels segles XVII i XVIII, un dels seus antecedents podria haver estat l’alba Cantades i amb l’acompanyament d’un instrument melòdic i percussió per exemple amb dolçaina i tabal, com al País Valencià, les albades són molt populars als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol L’equivalent castellà és l' alborada , i el francès, l' aubade Ravel, per a la seva Alborada del gracioso dins Miroirs , podria haver-se basat en aquest model popular

El 1965 fou substituït per Helmut Franz, quan la formació ja havia estat definida com una agrupació coral especialitzada en el repertori contemporani Posteriorment s’han succeït en el càrrec F Hamel, HH Spitz, R Liebermann, W Zillig, T Langner i H Sielmann A banda de la música contemporània, el conjunt ha fet també incursions en el gran repertori coral dels segles XVIII JS Bach, GF Händel i XIX Ha realitzat diversos enregistraments i ha participat en representacions operístiques També ha efectuat gires arreu d’Europa

L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants

La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició Bibliografia Pacheco, Arseni Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62, 1992 Thiolier-Méjean, S Une belle au Bois Dormant médiévale Frayre de Joy et Sor de Plaser Nouvelle d’oc du XIVème siècle Texte, traduction, notes et commentaries París, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1996

Situació i presentació El municipi de Saus és situat al SW de l’Alt Empordà, al límit amb el Baix Empordà i el Gironès, format pels pobles de Camallera, Saus i Llampaies El territori, d’11,37 km 2 , és lleugerament accidentat per les serres de formes suaus que caracteritzen el límit ponentí de la plana alluvial empordanesa, i que en aquests paratges, on els cursos del Ter i del Fluvià són més apropats, marquen la partió d’aigües entre ambdós rius La part més gran del terme pertany a la conca del Fluvià A llevant del poble de Camallera, al fons d’una cassoleta voltada de pujols, hi havia el…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial  1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de secció de…

És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…

Té els precedents en l’Exposició d’Art del Penedès 1929 i en l’activitat del pare Martí Grivé, que contribuí a impulsar la idea d’un museu per a la ciutat El 14 d’agost de 1935 es constituí el patronat del museu Tot i que el 1936 l’ajuntament adquirí l’antic palau medieval de la corona catalanoaragonesa com a seu del museu, la Guerra Civil n’interrompé l’activitat, que reprengué a la postguerra El 1945, amb l’ampliació de la secció dedicada al vi, esdevingué el primer museu del vi a l’Estat espanyol Des dels anys seixanta del segle XX, les nombroses donacions donaren un fort impuls al museu,…

La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura…