Resultats de la cerca
Es mostren 7479 resultats
Jean-François Lyotard
Música
Filòsof francès.
Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…
Andreu Martí i Sanz
Historiografia catalana
Clergue beneficiat de la col·legiata de Gandia, capellà de l’exconvent de Sant Roc i arxiver municipal.
Vida i obra La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía , del qual era redactor A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía , on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía L’any 1932 Revista de Gandía , veterana publicació…
Isabel Bas i Amat
Disseny i arts gràfiques
Tennis de taula
Dibuixant i jugadora de tennis de taula.
S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita 1956 la sèrie d’aventures Matildita, el terror del barrio des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera Tiovivo, Din Dan i El Capitán Trueno En el període 1966-67 també publicà les sèries Els Yeyés , a la revista …
,
La tribu dels aurons
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987, Animació, 80 min., dirigida per Josep Lluís Viciana i Montfort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ D’Ocon Films Antoni D’Ocon, Barcelona FOTOGRAFIA Daniel Salas color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Hernández, Miquel Ortiz MUNTATGE Esteve Llorens MÚSICA Josep Roig ESTRENA Barcelona, 17061988 Sinopsi Els aurons són una tribu que viu pacíficament de l’agricultura i la caça a l’illa de les Dues Serralades Una nit, mentre celebren la festa anual dedicada a la Lluna, són atacats i fets presoners pel destructiu exèrcit del rei Groc Només poden escapar Tejo, Yuca i i el petit drac Poti-Poti, que inicien un llarg viatge amb la finalitat d’alliberar els seus…
Romà Guardiet i Bergé
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i Paradigma…
Josep Benet i Espuny
Pintura
Pintor.
Deixeble dels coneguts pintors Ricard i Antoni Cervetó i de Ferran Arasa Durant la Guerra Civil treballà com a cronista gràfic Cursà estudis d’art a les escoles de Belles Arts de Barcelona i Madrid El 1948 concorregué al gran premi de Belles Arts d’Espanya a Roma, ciutat on visqué durant quatre anys després de guanyar el guardó de paisatge del 1949 obtingué la Medalla Nacional per la seva pintura Trastevere 1952 El 1955 emigrà als Estats Units, on, després de familiaritzar-se amb el món artístic, durant dos anys feu diverses exposicions Tot seguit recorregué diversos països de l’Amèrica…
Siwalik
Serralada
Serralada de l’Àsia central, que s’estén des de Caixmir fins al riu Kosi, entre l’Índia i el Nepal (350 km).
És formada per conglomerats terciaris, amb una remarcable fauna fòssil, plegats en època recent Té una altitud de 800 a 1 200 m Davalla esglaonadament a la vall del Ganges i és separada de l’Himàlaia per una sèrie de valls longitudinals duns Coberta de bosc, abundant en Shorea robusta sal a l’E, que ha estat superexplotada i és actualment en vies de repoblament
Chiusi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Correspon a la Clusium d’època romana, un dels nuclis urbans importants dels etruscs A les necròpolis dels voltants es conserven una sèrie de tombes monumentals importants Tomba della Scimnia, del Granduca, del Colle, etc dels s VI al IV aC, d’on procedeix una gran quantitat de materials diversos, especialment d’escultura funerària, que és actualment als museus de Chiusi i de Florència
tendència
Economia
Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic
.
Una tendència és alcista o baixista observant un gràfic de sèries cronològiques i traçant una línia a través de la sèrie que minimitzi les distàncies entre la línia tendencial i les dades, i observant si puja o baixa en el temps Hom parla de tendència secular per designar el curs ascendent o descendent del desenvolupament sostingut que es presenta en qualsevol activitat durant èpoques relativament llargues
fauna litoral
Ecologia
Zoologia
Conjunt de la fauna marina que habita a les aigües costaneres.
En aquest medi les condicions ambientals presenten una variació vertical molt forta, i per això hom hi distingeix una sèrie de nivells epilitoral , per sobre del nivell de la mar, supralitoral , zona només submergida en les grans marinades, eulitoral , compresa entre els nivells de baixamar i plenamar, i sublitoral , zona permanentment submergida La fauna litoral també varia, en relació amb la natura del substrat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina