Resultats de la cerca

La primigènia església parroquial de Constantí fou bastida probablement a mitjan segle XII Aquesta església fou la que molt possiblement donava culte a l’anomenat Constantí Vell o primitiu indret on s’assentà Constantí, als habitants del qual, l’any 1159, l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses En una segona carta de poblament atorgada el 1177 per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, aquest prelat manà traslladar la vila de Constantí Vell al Puig de Llentisclell —emplaçament definitiu de Constantí—, i es pot assegurar, sense gaire risc d’error, que en aquell moment fou…

El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’abadia de Sant…

L’alou senyorial de Can Peixau era establert sobre una villa romana important i era format, bàsicament, per la torre i la capella Es trobava a Llefià, dalt d’un petit turó, entre la riera de Sant Jeroni i el torrent d’en Valls, 200 m més amunt de la carretera general, entre els actuals carrers de Miquel Servet, Galileu, Font i Escolà i Baldomer Solà Les darreres restes que en quedaven van desaparèixer l’any 1957 Al museu de Badalona se’n guarden 5 capitells un dels quals és gòtic, una pica sense decoració de cap mena i un àbac o imposta També s’hi conserva una maqueta de les…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà…

Situació Aspecte d’aquesta església, que va dependre del monestir de Sant Pèire de Fenolhet ECSA - A Roura Aquesta església és situada a prop del mas Arçan ide les ruïnes del castell del mateix nom, al SW Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′ 02″ N - Long 2° 25′ 34″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior PP Història El primer esment d’aquest temple és de l’any 1221, en què Ramon de Vilarnau vengué al monestir canonical de Sant Pèire de Fenolhet i al seu ardiaca Arnau l’església d’Arçan Sant Pèire de Fenolhet era el propietari de la villa…

El poble de Maisons és situat en un pendent orientat al sud, prop de la confluència entre el Rec de Canal i el de la Valèta El lloc és documentat des de l’any 842, en què el rei Carles el Calb en féu donació a un dels seus vassalls, dit Miló en aquesta escriptura el topònim és grafiat com a Mansiones Pocs anys més tard, el 876, la villa Mansiones passà a ésser possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa Al segle XII, amb l’emergència de la senyoria dels Termes, es qüestionaren els drets que l’esmentada abadia tenia a l’indret de Maisons, car aquella nissaga usurpà en…

L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època…

El poble de Godall, a 168 m d’altitud, se situa en una fondalada solcada pel barranc de la Caldera i als vessants propers El lloc, esmentat amb la grafia Codair l’any 1097, fou conquerit als musulmans poc després del 1148 Consta que l’any 1153 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà la “ villa que apellatur Goda ” amb tots els seus termes a Guillem de Copons, que havia estat anomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta Mig segle després, la senyoria del lloc de Godall era compartida pels néts de Guillem de Copons, juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els…

El poble de Vilacarle o Vilacarli es troba al mig de’l’antiga vall Ribagorçana, a l’esquerra de la ribera drenada pel barranc que porta el seu nom i a la solana del Montet El primer esment del lloc és de l’any 1007, en què l’abat Galí de Santa Maria d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya sota Sant Aventí “ qui fuit de Orratone de Villa Karli ” Sota el mecenatge dels senyors de Lierp, s’hi creà una abadia Desconeixem els motius, però certament l’arxiu de Sant Pere d’Àger conserva tres instruments d’un abat Ató de Santa Maria que féu diverses adquisicions als termes de…

Tot i l’abundant documentació que ens proporciona el Ròtol de Benasc, val a dir que al principi del segle XI Benasc només apareix com a villa o territorio i no pas com a districte casteller Això prova que aquesta alta vall pirinenca es mantingué al marge del primer moment feudal i que no tenia cap sentit la construcció d’un baluard defensiu en aquesta zona tan aïllada de la frontera musulmana Els homes de Benasc estaven obligats a participar únicament en l’obra dels castells de la marca, com es constata el 1084 Probablement al segle XII els comtes del Pallars Jussà, senyors de la…